27 de febrer de 1659
Venda atorgada per Miquel Marunys, paraire de Cervià, empresonat a les presons reials de Girona per deutes, la seva esposa Caterina i llur fill Jeroni Marunys, clergue, a favor d’Isidre Carabús, pagès de Cervià, perquè no tenia altres mitjans per aconseguir diners a causa de la guerra i la pobresa, per poder sortir de la presó. Li venen una peça de terra boscosa, situada a Fellines, al lloc antigament anomenat Candell i ara puig Vilella, de deu vessanes d’extensió. A orient, afronta amb l’honor d’en Bellver, de Fellines, mitjançant el camí que va a Fellines, a migdia, amb l’honor d’en Pellicer que fou d’en Gaspar Ferrer de la Font, mitjançant mota, a occident, amb l’honor d’en Casadamunt, de Cervià, i a cerç, amb l’honor de l’esmentat Bellver. Miquel Marunys la tenia com a fill i hereu de Joan Marunys, paraire difunt de Cervià, i aquest la comprà als tutors i curadors dels fills i hereus de Gaspar Ferrer de la Font, de Cervià el 29 de juny de 1620. Havia estat venuda per Miquela, vídua de Narcís Borrell, pagès de Raset, parròquia de Cervià, i llur fill Antoni, al difunt Joan Ferrer, pagès de Cervià, predecessor de Gaspar Ferrer, el 4 de maig de 1564. El preu és de 50 lliures barceloneses que haurien de servir per pagar la part corresponent a Miquel Marunys de l’arrendament per quatre anys dels rèdits que els Xammar rebien a la parròquia de Cervià. Aquest arrendament fou establert pel noble Ramon de Xammar, major d’edat, habitant de Medinyà, a favor de Miquel Marunys, Miquel Foraster, pagès, i Rafael Pagès, teixidor de lli, tots dos difunts, de Cervià, el 28 de maig de 1653 pel preu de 260 lliures l’any. La recuperació de part del preu de l’arrendament a instància del procurador de Ramon de Xammar, menor d’edat, fill de l’anterior, que el tenia per cessió del seu pare, havia portat a l’empresonament de l’atorgant. Se salva el dret i domini directe quant a tres vessanes del benefici de l’Almoina del Pa de Cervià, fundada per en Falgons de Cervià i, quant a la resta, del cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles.
Datació original:
Actum intus carceres regias Gerundae die vigesima septima februarii millesimo sexcentesimo quinquagesimo nono.
Notari:
Agustí Savarrés, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu de Joan Sarriera i de Gurb, notari públic de Girona.
Fons Ajuntament de Girona. Sèrie: Pergamins
Document representat: 1 Manuscrit, Pergamí, 362 × 375 mm.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)