El topònim "Estagneolum" apareix escrit per primera vegada l'any 882 en un document pel qual el bisbe de Girona, Teutari, concedí els delmes de l'església d'Estanyol i de Montfullà a la Seu de Santa Maria i a Sant Feliu, esglésies de Girona, per a la fundació de la Canònica. El primer habitant documentat havia nascut al Mas Rovira, va ser prevere de Sant Vicenç de Camós, va morir en la data reculada del 1087 i va ser enterrat dintre l'església d'Estanyol. La llosa sepulcral de Salvi Rovira és de pedra negra, de més d'un pam de gruix. Actualment partida per la meitat, conforma els dos primers esgraons d'accés al temple. A la llosa, amb dificultat encara hi podem llegir una inscripció en llatí¹.

Al segle IX l'església d'Estanyol estava consagrada a Sant Joan Baptista i al seu deixeble Sant Andreu. Ell presentà Jesús al seu germà Simó Pere, qui seria el més destacat dels dotze apòstols. Actualment només Sant Andreu presideix l'altar¹.

Al segle XII l'administració eclesiàstica de la parròquia d'Estanyol depenia de Brunyola, de la qual era sufragània, segons documents de la Pia Almoina. Una lletra de l'Arxiu Diocesà de Girona, signada el 8 d'octubre de 1463, parla de la restitució (desgreuge) del cementiri d'Estanyol, que degué patir alguna profanació durant la Guerra Civil Catalana¹.

L'església va ser destruïda pels terratrèmols de 1427. Des de principis del segle XVII es va anar reconstruint. El 13 de setembre de 1613 es va concedir llicència per construir la capella del Roser i el comunidor. Segons una nota signada el 14 de febrer de 1618, Rafel Rifós, vicari general dominic, va erigir la confraria del Roser d'Estanyol. La rectoria (1621), va ser fortificada pels rectors carlins i té una mina o refugi amb sortida al pou¹.

Segons Joaquim Garriga, el plafó de retaule dit del "Naixement" que s'exposa al Museu d'Art de Girona procedeix d'Estanyol i estaria datat entorn de l'any 1500. Aquesta pintura ha estat atribuïda a algun col·laborador d'un mestre pintor desconegut que procediria de la zona de Perpinyà. D'altra banda, la pica baptismal octogonal és del 1576 i la circular de 1589. Una de les campanes va obtenir llicència per ser beneïda el 28 d'agost de 1607 i l'altra, el 9 de novembre de 1664¹.

El temple va prendre la forma actual en les obres que s'hi van fer entre 1702 i 1708, re-aprofitant elements constructius i decoratius. La primera data d'aquesta reconstrucció, 1702, la trobem esgrafiada a les llindes de les portes de les sagristies. La façana actual porta esgrafiada la data de 1704. Les obres es degueren allargar uns anys més, fins que l'església va obtenir llicència per ser beneïda en una lletra signada el 26 de maig de 1708. Actualment l'església té una sola nau amb sis capelles laterals i un absis semicircular. Al campanar -de planta quadrada i rematat per una coberta piramidal amb pinacles- s'hi puja per una escala exterior¹.

Veure també: Masos d'Estanyol

¹ Ajuntament de Bescanó, Lluís Solé i Perich

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)