La comarca del Ripollès té una superfície de 984,02km2. Sota el punt de vista morfològic es troba inclosa dintre les muntanyes del Pirineu Oriental. Es poden distingir tres zones: la de més a tramuntana forma part del Pirineu axial, té les formes característiques del glaciarisme i és constituïda principalment per pissarres silurianes i calcàries devonianes, a més de materials carbonífers amb jaciments d'hulla antigament explotats; La part central o Prepirineu és constituïda per una estreta faixa de conglomerats, gresos i margues rojes del Perno-trias, que arriben fins el coll de Jou i un xic més al sud de Camprodon; i el Subpirineu format per materials de l'Eocè, típics de la Depressió Central¹.

Hidrogràficament és constituït per la conca alta del riu Ter, malgrat que l'extrem sud-occidental de la comarca pertany a la conca del Llobregat mitjançant la riera de Merlès i un petit sector a llevant de Camprodon que drena cap el Fluvià per la riera de Bolòs¹.

El poblament de la comarca del Ripollès data d'èpoques pre-històriques, concretament del Neolític, en que s'aprofitaven les pastures d'altura, que el gel anava abandonant. L'agricultura apareix amb l'aparició del celtes el segle IX aC que inicien els cultius de mill, pèsols i llenties, que comencen a transformal l'economia de les valls. Els Romans, en arribar al segle IV aC. trobaren tot una sèrie de tribus molt evolucionades a les quals la influència romana en un principi afectà poc. Sota aquesta influència romana, començaren a aparèixer les vies de comunicació que anaven unit tot el territori¹.

Dintre la comarca s'hi han localitzat diversos jaciments d'època pre-històrica, que van des del Paleolític inferior Arcaic-Axelià, fins al Neolític².

¹ Catalunya Romànica. Vol. X- El Ripollès
² Les Comarques Gironines. Del Paleolític als Visigots, de Pere Cantón i Playà

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)