Història del Baix Empordà

Vista de satèl·lit dels tres pobles. Font: Google Earth
Vista de satèl·lit dels tres pobles. Font: Google Earth

“ESTAMHARITZ”, “LEHERFRANKO” I “CAGALELA”, UNA PROPOSTA DE TOPÒNIMS IBÈRICS A PALAFRUGELL

[Article publicat l'abril de 2024]

Descarregueu-lo aquí en format PDF


Podeu enviar comentaris a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.


Resum

Aquest article presenta uns arguments que qüestionen les interpretacions tradicionals sobre l'origen toponímic del nom d'uns pobles del litoral del Baix Empordà que sostenen que Tamariu fa referència a un tamariu, Llafranc té l'arrel en una “terra de Frank” i Calella prové de “cala petita”.

Es proposa una nova etimologia basada en paraules que es poden traduir a partir del basc actual i que haurien estat emprades pels ibers, els antics pobladors d'aquestes terres, en la llengua avui extinta coneguda com a ibèrica.

Aquesta revisió etimològica amplia la comprensió dels orígens d'aquests topònims i qüestiona les premisses lingüístiques establertes fins ara.

Abstract

This text challenges traditional interpretations of the names of several coastal towns in the Baix Empordà region. It questions the assumption that Tamariu refers to a tamarix tree, suggests that the etymology of Llafranc might not be linked to “land of Frank”, and proposes that the name Calella may not necessarily mean “small cove” as commonly believed.

Introducing a new perspective, we propose an alternative etymology based on words found in the contemporary Basque language, which may have been utilized by the Iberians, the ancient inhabitants of these lands, in their now-extinct language known as Iberian.

This etymological review enriches our understanding of toponymy by challenging the linguistic assumptions established so far, thereby offering new insights into the origins of these place names.

Llegeix més...

Història del Baix Empordà - Introducció

L'àmbit territorial del que coneixem com a Baix Empordà prové del disseny de la divisió comarcal de l'època de la Generalitat republicana, de l'any 1936. És un marc geogràfic de vegades difícil de fer compatible amb les realitats socioeconòmiques que al llarg de la història han anat articulant el territori i amb les quals és impossible de fer encaixar amb total precissió. Ni les divisions eclesiàstiques (bisbat de Girona, ardiaconats d'Empúries, Girona i la Selva) ni les polítiques (comtat d'Empúries, vegueria de Girona) que s'han anat sobreposant sobre aquest territori coincideixen amb la comarca actual del Baix Empordà1.

Llegeix més...
El Castell de Verges
El Castell de Verges, un dels escenaris de la batalla del Ter. Foto: Manel Lladó - El Punt Avui

El desastre del Ter

El 27 de maig de 1694, el castell de Verges es va convertir en un dels epicentres de la batalla del Ter, un dels episodis més sagnants de la guerra dels Nou Anys. L’enfrontament va deixar més de 3.000 baixes en l’exèrcit espanyol i un rastre de mort i misèria entre els habitants del baix Ter.

Llegeix més...
La resclosa de Colomers, un dels punts d'interès de la ruta del rec de Sentmenat. Foto: Joan Trillas
La resclosa de Colomers, un dels punts d'interès de la ruta del rec de Sentmenat. Foto: Joan Trillas

Els cursos d’aigua del Baix Ter, en un estudi europeu

La UdG i tres universitats europees han fet un estudi dels cursos d’aigua com a patrimoni cultural i mediambiental. Només al Baix Ter, s’han definit tres rutes i s’han inventariat 117 punts d’interès.

Llegeix més...