El municipi de Montagut té annexionat el terme de Oix des de l'any 1972. S'estén al peu del sector més muntanyós de l'Alta Garrotxa, a la vall del Fluvià, entre la ribera de Castellar de la Muntanya o de Colldecarrera, la riera d'Oix, Puig Gavarrós i els cims de Palomeres, el Llierca i els contraforts de Sant Julià del Mont.

Amés dels nuclis de Montagut i Oix, la població s'escampa pels veïnats del Cos, Sant Eudald de Jou, els Vilars, els Angles, Toralles, Plansesolles, els barris de Llierca, Fluvià i Carrera.

El terme es troba habitat des de la prhistòria, com queda palès en el gran nombre de jaciments localitzats al territori. La repoblació del territori es produeix a la baixa edat mitjana, sobretot a causa de la fundació del monestir de Sant Aniol d'Aguja vers el 859 per l'abat Racimir, procedent de Santa Maria d'Argeles (Vallespir) quan fugia d'un atac dels Normands. El topònim de Montagut ja és esmentat en el 898 referit a l'actual muntanya del Cos (Monte Acuto), en la qual hi han les restes de l'antic castell del Cos de Montagut, esmentat el 1070.

Informació extreta del llibre "Girona Pas a Pas "

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)