El precedent del concepte de "mas" que apareix en l'àmbit rural a partir de l'època baix medieval, el trobem en un bon nombre de jaciments d’època romana tardana, hereus de l’època altimperial i que representen el sistema de dominis rurals corresponent al binomi villa-fundus de les fonts escrites, que comprèn tant un centre productiu i residencial com l’àmplia dotació de terres de què disposa (Leveau 1983; Carrié 2012). Estès sobre l’entramat viari principal, aquest és un sistema que prioritza l’assentament i l’explotació del territori d’acord amb una lògica productiva que cerca l’optimització dels recursos, tot aplicant patrons comuns i una distribució constant dels centres productors. Així, la ubicació preferent d’aquestes explotacions es localitza a les fèrtils planes al·luvials o als districtes litorals i cal interpretar-la, principalment, en relació amb els centres urbans dels quals depenen. És des d’aquestes ciutats que s’organitzen les estructures estatals, així com les xarxes comercials i de distribució de productes, en estreta relació amb els eixos viaris (Gurt 1999: 103-106)¹.