Masos i Pairalies

Amb el concepte de "Mas", considerem aquella explotació agrí­cola o ramadera, de tipus familiar, que amb el pas del temps esdevé entitat social, en la que els interessos individuals queden subordinats als de la casa. Es tracta doncs d'una unitat econòmica constituïda per terres de conreu, boscos, pastures, corrals i una casa principal anomenada "Masia".

El mot "mansus" per identificar aquesta forma d'explotació i estructuració social, apareix per primera vegada al segle X. Inicialment eren basats en un domini real sobre la seva propietat i explotació, però al llarg dels segles XI, XII i XIII, es produeix un procés de feudalització en el que el domini útil queda separat del domini real, i que pràcticament ha perdurat fins els nostres dies.

Els masos indicats indicats en aquest espai web, no necessàriament corresponen a masos actuals. En alguns casos han desaparegut i s'han integrat a d'altres masos i en altres casos, no s'ha pogut identificar amb seguretat la seva localització, ja que possiblement han canviat de denominació i per manca d'informació no el podem associar a cap topònim actual. Per tant és possible que diferents topònims corresponguin a un mateix mas, sense que nosaltres en tinguem coneixement.

Els masos que en el transcurs de la seva història han canviat de denominació, aquesta apareix entre parèntesi i en cursiva, al costat del nom principal.
Mas Abella (Mas Joan).

La informació està classificada per comarques i estructurada per municipis i parròquies, ja que aquestes últimes eren el veritable nucli administratiu i de control en època medieval.

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )

La formació dels masos. Els Precedents

El precedent del concepte de "mas" que apareix en l'àmbit rural a partir de l'època baix medieval, el trobem en un bon nombre de jaciments d’època romana tardana, hereus de l’època altimperial i que representen el sistema de dominis rurals corresponent al binomi villa-fundus de les fonts escrites, que comprèn tant un centre productiu i residencial com l’àmplia dotació de terres de què disposa (Leveau 1983; Carrié 2012). Estès sobre l’entramat viari principal, aquest és un sistema que prioritza l’assentament i l’explotació del territori d’acord amb una lògica productiva que cerca l’optimització dels recursos, tot aplicant patrons comuns i una distribució constant dels centres productors. Així, la ubicació preferent d’aquestes explotacions es localitza a les fèrtils planes al·luvials o als districtes litorals i cal interpretar-la, principalment, en relació amb els centres urbans dels quals depenen. És des d’aquestes ciutats que s’organitzen les estructures estatals, així com les xarxes comercials i de distribució de productes, en estreta relació amb els eixos viaris (Gurt 1999: 103-106)1.

Llegeix més...