El primer document que acredita la presència jueva a Girona data del segle IX, tot i que és probable que ja existís una colònia jueva molt abans. Al segle XII el jueus de Girona ja estaven organitzats com a societat i disposaven d'un recinte propi dintre el nucli urbà: el Call, espai que es troba esmentat per primera vegada en un document del 1160.
El Call s'estructurava a banda i banda del carrer de la Força i la seva distribució encara avui és ben visible, un lloc que permetia a la comunitat jueva estar agrupada per a poder disposar a prop, dels espais propis de la seva religió i cultura, si be amb el temps, aquest espai s'anà convertint en un lloc de reclusió. L'indret s'estenia per la part baixa de la Força Vella; a la banda oest estava delimitat per la muralla de les Ballesteries; pel sud, el tancava el portal de l'Areny, on avui hi ha la placeta del Correu Vell; pel nord limitava amb el Mercadell i el portal de Sobreportes i, per la banda est, quedava tancat pel carrer de la Ruca, que avui s'anomena Claveria. La via principal del Call era l'actual carrer de la Força, que els documents anomenen "carrer major del call judaic". Ho va ser fins a inicis del segle XV, quan la població jueva va ser definitivament marginada i obligada a recloure's al que s'anomenava "call reduït", on el carrer principal era el carrer d'Avinai i que avui es coneix com el carreró de Sant Llorenç.
El call contenia els edificis bàsics i necessaris per a el compliment de la religió jueva, edificis d'ús exclusiu de la comunitat com la sinagoga on s'aplegaven els estudiosos del Talmud i la Torà. Possiblement la sinagoga més gran que va ser activa fins l'any 1415, s'ubicava on avui es troba el número 23 del carrer de la Força i contenia patis amb pous i porxos. A partir de 1434-1435, el lloc de culte es trasllada a l'altra banda el Call, a l'indret que actualment ocupa el centre Bonastruc ça Porta. A partir de l'any 1434, els documents comencen a donar constància de la tercera sinagoga a l'indret que avui ocupen el Museu d'Història dels Jueus i l'Institut d'Estudis Nahmànides, on s'hi aixecà tot un complex sinagogal, amb una sala d'oració, uns patis, un espai utilitzat com a escorxador, un altre destinat a l'escola d'infants, anomenada talmutorà i un bany ritual o micvé.
Al Call també hi havia un escorxador utilitzat per la comunitat i la carnisseria judaica, una bodaga i taverna pròpies per veure el vi judaic, un forn per coure el pa sense llevat, segurament al carrer de la Ruca, i també tenia espais per a la beneficència i d'ajut al pobres.
Informació extreta de "Història de Girona. El Jueus a Girona", de Sílvia Planas.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)