El ball i el cinema a Can Sagrera de Vilobí d'Onyar (1940-1970). Els balladors i les balladores i els seus pobles
El ball i el cinema a Can Sagrera de Vilobí d'Onyar (1940-1970). Els balladors i les balladores i els seus pobles

El ball i el cinema a Can Sagrera de Vilobí d'Onyar (1940-1970). Els balladors i les balladores i els seus pobles

Autor: Pere Masó i Panella

Aquest llibre fa reviure la gran obra d’en Josep Boadas Casasseyas com a promotor i director de les programacions. Hi figuren llistes de conjunts, orquestres, pel·lícules i balladors i balladores del mateix Vilobí i dels pobles dels entorns. També s’hi comenta -entre altres -maneres de ser de les noies i els nois, la indumentària en el ball i estils de vida d’aquells temps.

Llegeix més...
Memòries amb imatges. Anys 1940-1980 Volum 1. Comentaris de les imatges de Vilobí d'Onyar-Salitja-Sant Dalmai-Aiguaviva-Brunyola i Estanyol
Memòries amb imatges. Anys 1940-1980 Volum 1. Comentaris de les imatges de Vilobí d'Onyar-Salitja-Sant Dalmai-Aiguaviva-Brunyola i Estanyol

Memòries amb imatges. Anys 1940-1980 Volum 1. Comentaris de les imatges de Vilobí d'Onyar-Salitja-Sant Dalmai-Aiguaviva-Brunyola i Estanyol

Autor: Pere Masó i Panella

Col·lecció Practicar Psicoestètica.

Aquest llibre conté un recull de 350 còpies de fotografies i d’alguns documents de 50 cases. Materials – recollits personalment i amb converses ben profitoses. En bona part estaven mig extraviats o sense servir per no estar publicats. Facilita una interessant visió de conjunt de les imatges de moltes persones, del treball que varen desenvolupar i bon nombre d’aspectes de la vida d’aquells anys.

Llegeix més...

Records de Susqueda abans de la Presa

Autor: Pere Masó i Panella

Editor: Ajuntament de Susqueda

ISBN: 9788469781852

Contingut:

Conté un recull de testimonis i vivències de nou persones d’avançada edat que varen viure Susqueda. Es rememora el passat d’un poble que va existir amb records de persones que varen ser forçades a marxar-ne. A més de les transcripcions de les entrevistes fetes a totes elles hi figura un bon nombre de fotografies, dades del municipi i de la presa.

Llegeix més...
Part de la muralla del Convent de Sant Domènec de Castelló d'Empúries. Foto:ACN
Part de la muralla del Convent de Sant Domènec de Castelló d'Empúries. Foto:ACN

Digitalitzen una muralla de Castelló d’Empúries

La muralla medieval del convent de Sant Domènec de Castelló d’Empúries ha estat digitalitzada en 3D. L’última campanya d’excavacions que s’ha fet a la zona, promoguda per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i amb el suport econòmic del Departament de Cultura, ha permès fer un estudi detallat dels paraments i establir les successives fases de construcció.

Llegeix més...
Can Granic i Can Tarrencs, antigament el Mas Requesens. (Ricard Teixidor)
Can Granic i Can Tarrencs, antigament el Mas Requesens. (Ricard Teixidor)

El mas Requesens de Salitja

El mas Requesens de Salitja

Per Ricard Teixidor i Palau

Actualment dos habitatges en un sola casa

Si demaneu per aquest mas a un habitant de Salitja, el més probable és que us digui que no en coneix cap amb aquest nom. En canvi, si li pregunteu on són can Granic i can Tarrencs segurament que us sabrà indicar on estan situats. Bé, doncs aquestes dues cases (més ben dit, dos habitatges que formen part d’una sola casa) abans en formaven una de sola coneguda com la casa del mas Requesens o mas Requesens (cf. Figura 1). Cal dir que jo tampoc no ho sabia fins que, fa poc, en Xavier Comas de can Biel m’ho va explicar i em va ensenyar un cadastre antic on hi ha aquest nom. Li expresso el meu agraïment

Llegeix més...
Treballs en el Jaciment del Pla de Baix de Domeny 11-1-2023. Foto: Diari de Girona
Treballs en el Jaciment del Pla de Baix de Domeny 11-1-2023. Foto: Diari de Girona

Troben restes arqueològiques de 300.000 anys en un solar on s’han d’aixecar pisos a Girona

Troballa arqueològica històrica al Pla de Baix de Domeny de Girona. Des de fa mesos, un nombrós grup d’arqueòlegs treballa en una parcel·la on s’hi ha d’aixecar una promoció d’habitatges. Les excavacions han permès trobar més de 3.000 objectes de diferents períodes històrics i, segons ha pogut saber Diari de Girona, n’hi haurà que podrien tenir uns 300.000 anys d’antiguitat. Fa una dècada, en uns treballs arqueològics propers ja es van trobar restes d’origen neandertal a la zona, però més a prop de l’autopista. De fet, hi ha documentades troballes de més de 200.000 anys d’història entre Sant Gregori i el pavelló de Fontajau.

Llegeix més...
Marc Bouzas amb els fragments de tubs de ceràmica que canalitzaven les termes ACN.
Marc Bouzas amb els fragments de tubs de ceràmica que canalitzaven les termes ACN.

Troben unes termes a la vil·la romana del Collet

Els arqueòlegs han trobat els vestigis d’unes termes de finals del segle I aC a la vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge. En un dels sectors del jaciment s’han pogut desenterrar trossos dels tubs de ceràmica que conduïen l’aigua o l’aire calent part de les rajoles que aguantaven el paviment (possiblement, de ceràmica) d’una de les estances.

Llegeix més...
Les quatre peces adquirides, en una imatge facilitada per la Generalitat MNAC.
Les quatre peces adquirides, en una imatge facilitada per la Generalitat MNAC.

Completant el tresor romànic

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha incorporat al seu fons quatre fragments de la portalada romànica del monestir de Sant Pere de Rodes atribuïts al Mestre de Cabestany. Estan treballats en marbre blanc i haurien format part dels cicles bíblics que decoraven la gran portalada del cenobi, esculpida el segon terç del segle XII i destruïda al segle XIX.

Llegeix més...
Eduard Mestres, president del GREC, i mossèn Enric Plantés, rector de la parròquia de Cassà, entre els fragments de la portalada romànica QUIM PUIG.
Eduard Mestres, president del GREC, i mossèn Enric Plantés, rector de la parròquia de Cassà, entre els fragments de la portalada romànica QUIM PUIG.

L’església de Cassà exposa l’antiga portalada romànica

El GREC n’ha recuperat 37 fragments que revestien les parets interiors del campanar i que se sumen als 21 trobats amb anterioritat. El conjunt es pot veure al temple cassanenc junt amb altres joies.

Llegeix més...
El jaciment durant les excavacions l’estiu passat. R.E.
El jaciment durant les excavacions l’estiu passat. R.E.

Premi per als romans de Besalú

La declaració de Can Ring com a bé cultural d’interès nacional és un reconeixement a la importància del jaciment. A mitjà termini les restes de la vil·la es condicionaran perquè siguin visitables.

Llegeix més...
Foto d’arxiu, del 2018, de treballs arqueològics a la vil·la romana de Can Ring AGÈNCIA ACN.
Foto d’arxiu, del 2018, de treballs arqueològics a la vil·la romana de Can Ring AGÈNCIA ACN.

La vil·la romana de Besalú, Bé Cultural d’Interès Nacional

El govern va declarar la vil·la romana de Can Ring de Besalú Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en el Consell Executiu d’ahir. El jaciment és al nord-oest del terme municipal de Besalú en un camp elevat a pocs metres de la urbanització Can Ring. La vil·la romana s’hauria construït entre els segles II i I aC i hauria entrat en desús a partir del segle IV dC. El jaciment té una superfície de 2.200 m², tot i que només una part s’ha excavat totalment.

Llegeix més...
Petits craters i gerretes per a fer ofrenes trobades en aquesta campanya arqueològica a un antic santuari que estàubicat en el punt de connexió entre el recinte urbà i l’àrea portuària DAI. Dirce Marzoli.
Petits craters i gerretes per a fer ofrenes trobades en aquesta campanya arqueològica a un antic santuari que estàubicat en el punt de connexió entre el recinte urbà i l’àrea portuària DAI. Dirce Marzoli.

El santuari d’Empórion

Els arqueòlegs confirmen la troballa d’un espai de culte, possiblement dedicat a Demèter, situat entre la neàpolis grega i l’àrea portuària del jaciment d’Empúries.

Llegeix més...