Les excavacions arqueològiques al jaciment iber de Puig Castellar de Cassà de la Selva s'han reprès aquest dimarts. El projecte tindrà continuïtat fins al 2029 amb un mínim de quatre campanyes consecutives i té com a objectiu avançar en la delimitació del poblat així com connectar les dues àrees del jaciment, que ja havien estat excavades. En les properes setmanes, els arqueòlegs resseguiran el contorn del cim del Puig per identificar el circuit de la muralla i documentar les estructures annexes als murs. La campanya forma part d’un projecte d’investigació més ampli que estudia la influència dels assentaments ibèrics de l’entorn, com Sant Julià de Ramis i Quart, en la fundació de la Gerunda romana.

El diumenge 11 d’octubre de 2026, a la sala Ricard Teixidor de l’Ajuntament de Brunyola, els arqueòlegs Àngela González Centelles i Pau Menéndez Molist, han presentat el resultat de la intervenció arqueològica a la Torre del Campanar integrada en el conjunt del Castell de Brunyola.

Una tomba de fa uns cinc mil anys enmig d’una urbanització pot sorprendre qualsevol visitant. Al carrer Nord d’Els Olivars, a Pau, la Barraca d’en Rabert, també coneguda com el dolmen de la Burnaua, conviu amb xalets i voreres. És un sepulcre de corredor del neolític, construït amb grans lloses de pedra i datat aproximadament a la primera meitat del IV mil·lenni abans de Crist. Joan Mañé Fort, llicenciat en Geografia i Història i coneixedor del patrimoni megalític de la zona, explica que la cambra funerària es conserva i va ser restaurada, però el túmul i bona part del corredor d’accés van quedar malmesos amb la urbanització de l’entorn.

El dia 16 de setembre de 2026, el Diari de Girona publica un article sobre l'origen dels colors que avui veiem a les façanes que donen al riu Onyar i que protagonitzen una de les imatges més icòniques de la ciutat.

Explica com avui les Cases de l’Onyar són una de les imatges més reconeixibles de Girona. Però abans dels anys vuitanta, el tram del riu i els edificis que hi donen, estaven força degradats: hi havia problemes de salubritat i moltes mancances d’habitabilitat i conservació.

Cases pairals de Boadella
Autor: David Serra i Busquets
Editat per David Serra i Busquets
Any 2023
684 pàgines

ISBN:9788409554812

Aquesta monografia, després d'una introducció i una breu història de Boadella, s'endinsa de ple en la investigació exhaustiva, detallada i ben documentada de la història de cada un dels masos i cases pairals del poble de Boadella, que avui, juntament amb les Escaules formen el municipi de Boadella i les Escaules.

Per conèixer amb profunditat la història i l'estructura de l'antic monestir de Sant Miquel de Fluvià, us recomanem el llibre editat l'any 2023 per l'Ajuntament de la vila, amb textos de destacats investigadors i estudiosos en temes d'arqueologia, patrimoni i història de les nostres contrades, sota la coordinació de Jordi Mota i Andrea Ferrer.

Text de "La mirada d’Heròdot: Josep Poch Clara. Catedràtic d’ensenyament secundari"

Un cas dramàtic d’abandonament d’una ciutat va ser el d’Empúries a l’edat mitjana. La ciutat existia des del segle VI aC, fundada pels grecs, que la van anomenar Empòrion, que vol dir “mercat”.

El passat divendres 4 d’abril, a la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot, es va presentar el sisè volum de la col·lecció El Gamarús, que porta per nom “El tren d’Olot al Pas del Gegant”. L’acte de presentació va comptar amb la participació del doctor en Història Contemporània per la UB, Albert Planas, Aniol Sucarrats, com assessor històric de la publicació i Pep Fargas, autor del text, així com Albert Carrillo, il·lustrador del còmic i Agustí Arbós, alcalde de la ciutat.

Segles XV i XVI, un llarg període de temps amb l’estancament de la població

La crisi del final de la baixa edat mitjana, derivada de l’epidèmia de la pesta negra i la guerra civil catalana, va causar la desaparició d’una bona part de la població d’arreu. A Sant Dalmai¹, segons el fogatge de 1515, només queden 23 masos habitats dels 45 documentats que hi havia cap a la meitat del segle XIV. N’hi podem sumar 3 més que, en el moment del recompte, els fogatjadors els van passar per alt perquè podien estar deshabitats, les cases s’estaven reedificant o per un altre motiu que desconeixem; el cas és que en el mateix segle trobem documentació sobre la seva existència. Hi podem afegir algunes poques cases situades al que ara és el nucli urbà. Tretze masos sobrevivents van augmentar les explotacions agrícoles amb la agregació de terres i masos rònecs sencers. Però només van dedicar al cultiu les terrens més bones; les magres van tornar a ser boscos, especialment a la banda dreta de l’Onyar.

L’Ajuntament ha anunciat la pròxima signatura d’un acord de cessió amb la família propietària de la finca on es troba el jaciment del Puig del Castellar, per un període de cinquanta anys. Fins ara, aquest enclavament es coneixia com a Puig del Castell, però recentment s’ha trobat documentació que confirma el seu nom correcte.

El jaciment arqueològic de Vilanera, a l’Escala, no deixa de créixer amb restes que expliquen el seu passat i reforcen la seva importància. La darrera campanya arqueològica ha permès identificar i confirmar la presència d’un assentament habitat en temps dels ibers.

Fa dos mil anys (la datació de la descoberta balla entre l’I aC i el I dC) un aqüeducte d’un metre de fondària abastia una vil·la romana del Pla de l’Horta a Sarrià de Ter (Gironès). Durant aquesta campanya han documentat 18 metres i mig de l’antiga canalització.