El jaciment arqueològic de Vilanera, a l’Escala, no deixa de créixer amb restes que expliquen el seu passat i reforcen la seva importància. La darrera campanya arqueològica ha permès identificar i confirmar la presència d’un assentament habitat en temps dels ibers.

Fa dos mil anys (la datació de la descoberta balla entre l’I aC i el I dC) un aqüeducte d’un metre de fondària abastia una vil·la romana del Pla de l’Horta a Sarrià de Ter (Gironès). Durant aquesta campanya han documentat 18 metres i mig de l’antiga canalització.

Les noves excavacions a la necròpolis de l’església vella de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) han posat al descobert un forn d’època tardoromana, d’entre els segles VI-VIII.

El Campus d’Arqueologia i Paleontologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) tindrà una seu a la cova del Pasteral, d’acord amb la col·laboració que han subscrit la universitat i l’Ajuntament de la Cellera de Ter.

TOPÒNIMS BASCOIDES A LES POSSESSIONS DEL MONESTIR DE SANT ANIOL D’AGUJA

RAMON PRIOR I TIÓ

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Informàtic i aficionat a la geografia i la microhistòria

Descarregueu-lo aquí en format PDF

Els arqueòlegs de la UdG han descobert les restes d'un poblat visigot al jaciment dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis (Gironès). Les estructures de les cases, d'una única habitació, es daten inicialment a partir del segle V dC. Entre les troballes singulars destaquen dos fragments de gerra amb un gravat que recorda un crismó (reflex que la comunitat ja era cristiana).

La Ciutadella de Roses amaga una vila suspesa en el temps, un poble medieval abandonat durant el segle XVII, amb motiu de la guerra dels Segadors i l’explosió d’un polvorí, que no va tornar a ser repoblat. Les excavacions arqueològiques, iniciades el 2018, han posat al descobert la traça d’un dels principals carrers de la vila i la part de les illes de cases que el flanquejaven.

Els arqueòlegs han recuperat les restes del castell de Montagut de Llagostera, un dels més desconeguts de la demarcació. Situat al massís de Cadiretes, la seva cronologia s’estén del segle X al XIV, però se’n conserva molt poca documentació escrita.

La troballa s’ha realitzat en el marc d’unes obres d’Endesa per estendre una línia elèctrica subterrània. El jaciment arqueològic on s’han trobat les restes forma part del Monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, catalogat com a BCIN. El Departament de Cultura ha supervisat la intervenció al jaciment.

[Article publicat l'abril de 2024]

Descarregueu-lo aquí en format PDF

Podeu enviar comentaris a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Resum

Aquest article presenta uns arguments que qüestionen les interpretacions tradicionals sobre l'origen toponímic del nom d'uns pobles del litoral del Baix Empordà que sostenen que Tamariu fa referència a un tamariu, Llafranc té l'arrel en una “terra de Frank” i Calella prové de “cala petita”.

Es proposa una nova etimologia basada en paraules que es poden traduir a partir del basc actual i que haurien estat emprades pels ibers, els antics pobladors d'aquestes terres, en la llengua avui extinta coneguda com a ibèrica.

Aquesta revisió etimològica amplia la comprensió dels orígens d'aquests topònims i qüestiona les premisses lingüístiques establertes fins ara.

Abstract

This text challenges traditional interpretations of the names of several coastal towns in the Baix Empordà region. It questions the assumption that Tamariu refers to a tamarix tree, suggests that the etymology of Llafranc might not be linked to “land of Frank”, and proposes that the name Calella may not necessarily mean “small cove” as commonly believed.

Introducing a new perspective, we propose an alternative etymology based on words found in the contemporary Basque language, which may have been utilized by the Iberians, the ancient inhabitants of these lands, in their now-extinct language known as Iberian.

This etymological review enriches our understanding of toponymy by challenging the linguistic assumptions established so far, thereby offering new insights into the origins of these place names.

L’Ajuntament de Quart preveu tirar endavant en la sessió plenària del dia 4 d'abril de 2024 l’aprovació inicial del conveni de cessió temporal del jaciment Puig d’en Rovira de Quart, situat dins d’una finca de la família Prat al nucli de la Creueta.

Per iniciativa del Consorci de les Gavarres, durant el mes d’octubre s’ha realitzat una nova intervenció arqueològica al poblat ibèric del Puig del Castell de Cassà de la Selva, situat en els darrers contraforts de les Gavarres, al veïnat de Verneda, segons informa el consistori en un comunicat.