El passat divendres 4 d’abril, a la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot, es va presentar el sisè volum de la col·lecció El Gamarús, que porta per nom “El tren d’Olot al Pas del Gegant”. L’acte de presentació va comptar amb la participació del doctor en Història Contemporània per la UB, Albert Planas, Aniol Sucarrats, com assessor històric de la publicació i Pep Fargas, autor del text, així com Albert Carrillo, il·lustrador del còmic i Agustí Arbós, alcalde de la ciutat.

Segles XV i XVI, un llarg període de temps amb l’estancament de la població

La crisi del final de la baixa edat mitjana, derivada de l’epidèmia de la pesta negra i la guerra civil catalana, va causar la desaparició d’una bona part de la població d’arreu. A Sant Dalmai¹, segons el fogatge de 1515, només queden 23 masos habitats dels 45 documentats que hi havia cap a la meitat del segle XIV. N’hi podem sumar 3 més que, en el moment del recompte, els fogatjadors els van passar per alt perquè podien estar deshabitats, les cases s’estaven reedificant o per un altre motiu que desconeixem; el cas és que en el mateix segle trobem documentació sobre la seva existència. Hi podem afegir algunes poques cases situades al que ara és el nucli urbà. Tretze masos sobrevivents van augmentar les explotacions agrícoles amb la agregació de terres i masos rònecs sencers. Però només van dedicar al cultiu les terrens més bones; les magres van tornar a ser boscos, especialment a la banda dreta de l’Onyar.

L’Ajuntament ha anunciat la pròxima signatura d’un acord de cessió amb la família propietària de la finca on es troba el jaciment del Puig del Castellar, per un període de cinquanta anys. Fins ara, aquest enclavament es coneixia com a Puig del Castell, però recentment s’ha trobat documentació que confirma el seu nom correcte.

El jaciment arqueològic de Vilanera, a l’Escala, no deixa de créixer amb restes que expliquen el seu passat i reforcen la seva importància. La darrera campanya arqueològica ha permès identificar i confirmar la presència d’un assentament habitat en temps dels ibers.

Fa dos mil anys (la datació de la descoberta balla entre l’I aC i el I dC) un aqüeducte d’un metre de fondària abastia una vil·la romana del Pla de l’Horta a Sarrià de Ter (Gironès). Durant aquesta campanya han documentat 18 metres i mig de l’antiga canalització.

Les noves excavacions a la necròpolis de l’església vella de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) han posat al descobert un forn d’època tardoromana, d’entre els segles VI-VIII.

El Campus d’Arqueologia i Paleontologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) tindrà una seu a la cova del Pasteral, d’acord amb la col·laboració que han subscrit la universitat i l’Ajuntament de la Cellera de Ter.

TOPÒNIMS BASCOIDES A LES POSSESSIONS DEL MONESTIR DE SANT ANIOL D’AGUJA

RAMON PRIOR I TIÓ

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Informàtic i aficionat a la geografia i la microhistòria

Descarregueu-lo aquí en format PDF

Els arqueòlegs de la UdG han descobert les restes d'un poblat visigot al jaciment dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis (Gironès). Les estructures de les cases, d'una única habitació, es daten inicialment a partir del segle V dC. Entre les troballes singulars destaquen dos fragments de gerra amb un gravat que recorda un crismó (reflex que la comunitat ja era cristiana).

La Ciutadella de Roses amaga una vila suspesa en el temps, un poble medieval abandonat durant el segle XVII, amb motiu de la guerra dels Segadors i l’explosió d’un polvorí, que no va tornar a ser repoblat. Les excavacions arqueològiques, iniciades el 2018, han posat al descobert la traça d’un dels principals carrers de la vila i la part de les illes de cases que el flanquejaven.

Els arqueòlegs han recuperat les restes del castell de Montagut de Llagostera, un dels més desconeguts de la demarcació. Situat al massís de Cadiretes, la seva cronologia s’estén del segle X al XIV, però se’n conserva molt poca documentació escrita.

La troballa s’ha realitzat en el marc d’unes obres d’Endesa per estendre una línia elèctrica subterrània. El jaciment arqueològic on s’han trobat les restes forma part del Monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, catalogat com a BCIN. El Departament de Cultura ha supervisat la intervenció al jaciment.