L’estudiós de Cassà Quim Mundet n’ha fet la transcripció i el resum, que es podran consultar al web de l’arxiu municipal. El catàleg, de més de 200 pergamins i un alt valor, es va presentar dissabte.

La Gabella estrena un espai divulgatiu sobre el passat medieval de la comarca i, de manera especial, sobre la influència del castell de Montsoriu i la nissaga que el va governar.

Uns elements essencials en la vida dels pagesos.

Al llarg de molts segles, els molins fariners han estat uns elements essencials en la vida del pagesos de Sant Dalmai i Salitja ja que la farina necessària per a la fabricació del pa ha de sortir de moldre el gra de blat o d’ordi. Tots els que estan documentats eren hidràulics, és a dir, estaven moguts per la força motriu de l’aigua; per tant, estaven instal·lats al costat dels cursos d’aigua; a Sant Dalmai, a l’Onyar i a Salitja, al Riudevilla. Formaven part de la propietat d'un mas proper.

El robatori al mas Boades l’any 1623 va ser una de les primeres de les moltes actuacions que Joan Sala, àlias Serrallonga, va a dur a terme al llarg de la seva vida delictiva. Sis anys més tard la seva quadrilla va tornar a la casa, aquesta vegada per segrestar un dels fills del propietari i demanar-ne un rescat. Van ser uns fets que degueren trasbalsar la gent de la contrada durant molt de temps. Hem extret del procés sumarial¹ les confessions d’alguns dels lladres que hi van prendre part així com les declaracions de les víctimes i veïns– que en total sumen 49 folis- i n’hem elaborat el relat.

La primera campanya arqueològica d’estudi del monestir de Santa Maria, a la Ciutadella de Roses, ha permès identificar estructures militars i un magatzem, mentre que les darreres tres setmanes s’ha iniciat un projecte a la zona del claustre del monestir –que prosseguirà l’any que ve– en què s’han descobert fins ara una necròpolis moderna i dos enterraments dels segles V i VII.

Una part de la coberta del castell de Santa Pau es va esfondrar la setmana passada i ahir representants de l’Ajuntament, del Departament de Cultura i dels propietaris es van reunir per analitzar la situació i van concloure que cal fer-hi una intervenció a curt termini per frenar la degradació de l’edifici, aixecat entre els segles XII i XVII i declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN).

L’Ajuntament de Forallac aplaudeix la decisió de la Generalitat de convertir els Clots de Sant Julià, una antiga pedrera del municipi, amb vestigis preromans i romans, en un parc arqueològic. El Departament de Cultura ja està portant a terme els primers treballs, amb una neteja i desbrossament de tot l’espai.

L’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany ha presentat el fons de Ca n’Illa de Serinyà, que custodia i que ara rebrà un tractament arxivístic. Està format per 788 documents en pergamí des de l’any 1.147 fins al 1.669. És, doncs, una font d’informació molt valuosa sobre el municipi de Serinyà, amb pactes i transaccions de la família amb altres famílies, sobretot del segle XIII fins a finals del XVII.

És l’única de les vint ciutats romanes d’arreu de Catalunya que encara quedava per excavar i descobrir en tot el seu esplendor. El 2019 es va fer una actuació per recuperar i engrandir les excavacions del segle passat.

Un llibre recull els masos de Camprodon. A la publicació, que inclou també molins, s’hi referencien unes 220 construccions.

Es digitalitzen els 226 pergamins, el més antic datat del segle XII, del fons patrimonial de can Frigola de Cassà de la Selva, transcrits per l’investigador local Joaquim Mundet, posen en relleu la importància de la història menuda. Documents que ‘a priori’ fan referència a transaccions comercials, expliquen també l’evolució del territori.

VIURE DE RENDA. La gestió del patrimoni Carles, 1770-1860.

Autor: Mònica Bosch Portell

Edita: Associació d'Història Rural

Girona, 2021

ISBN: 978-84-9984-581-4