Troballa de l'antic monestir al carrer de Sant Daniel. Foto: govern.cat
Troballa de l'antic monestir al carrer de Sant Daniel. Foto: govern.cat

Localitzades restes de la Girona medieval a la Vall de Sant Daniel

La troballa s’ha realitzat en el marc d’unes obres d’Endesa per estendre una línia elèctrica subterrània. El jaciment arqueològic on s’han trobat les restes forma part del Monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, catalogat com a BCIN. El Departament de Cultura ha supervisat la intervenció al jaciment.

Llegeix més...
Vista de la cala de Tamariu
Vista de la cala de Tamariu

“ESTAMHARITZ”, “LEHERFRANKO” I “CAGALELA”, UNA PROPOSTA DE TOPÒNIMS IBÈRICS A PALAFRUGELL

[Article publicat l'abril de 2024]

Resum

Aquest article presenta uns arguments que qüestionen les interpretacions tradicionals sobre l'origen toponímic del nom d'uns pobles del litoral del Baix Empordà que sostenen que Tamariu fa referència a un tamariu, Llafranc té l'arrel en una “terra de Frank” i Calella prové de “cala petita”.

Es proposa una nova etimologia basada en paraules que es poden traduir a partir del basc actual i que haurien estat emprades pels ibers, els antics pobladors d'aquestes terres, en la llengua avui extinta coneguda com a ibèrica.

Aquesta revisió etimològica amplia la comprensió dels orígens d'aquests topònims i qüestiona les premisses lingüístiques establertes fins ara.

Llegeix més...
Jaciment de la Draga. Exavacions 2023. Foto: Ajuntament de Banyoles
Jaciment de la Draga. Exavacions 2023. Foto: Ajuntament de Banyoles

Documenten a La Draga restes de cabanes de 7.300 anys d’antiguitat en un estat de conservació excepcional

Els treballs d’excavació arqueològica al jaciment neolític de La Draga de Banyoles han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. L’actuació forma part del projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia 2022-2025 centrat al poblat neolític de La Draga que impulsa el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.

Llegeix més...
Excavacions a l'Illa d'en Reixach. Juliol 2023. Foto: MAC
Excavacions a l'Illa d'en Reixach. Juliol 2023. Foto: MAC

Descoberta la porta ibera d’entrada a l’illa d’en Reixac, cremada i tapiada

La campanya d’excavació del passat mes de juny a l’illa d’en Reixac, el segon nucli de la ciutat ibèrica d’Ullastret, ha permès descobrir la porta d’entrada al poblat, l’única que existia. Els treballs arqueològics s’han centrat en aquest punt, identificat pels investigadors gràcies a una prospecció geofísica feta el 2012.

Llegeix més...
L'arc de Sant Benet en procés de restauració. Foto:J.Trillas. El PuntAvui
L'arc de Sant Benet en procés de restauració. Foto:J.Trillas. El PuntAvui

Restauren l’històric arc de Sant Benet del monestir de Sant Feliu de Guíxols

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha iniciat la restauració de l’arc de Sant Benet, en el marc de les obres de la plaça del Monestir. L’aprovació definitiva del projecte, que té un cost de 105.000 euros, ha de servir per dignificar l’antiga portalada del recinte monacal. La intervenció possibilitarà la seva consolidació per evitar possibles despreniments. Però no només això. També servirà per posar-lo a nivell i fer-lo més visitable.

Llegeix més...
Zona on s'ha fet la troballa. Foto: El PuntAvui
Zona on s'ha fet la troballa. Foto: El PuntAvui

Descobreixen una gran residència aristocràtica indigeta a Ullastret

Les excavacions al poblat ibèric d’Ullastret han localitzat una gran residència aristocràtica construïda a finals del segle V o principis del IV aC. L’edifici s’ubica en una zona de 725 metres quadrats en un espai d’expansió urbana del nucli original del segle VI aC del Puig de Sant Andreu i, fins ara, s’han excavat sis recintes fins a nivells d’abandonament de la segona meitat del segle II aC.

Llegeix més...

Un camí oblidat: el que anava d’Estanyol a Salitja

Estudi i descripció del camí d'Estanyol a Salitja.
Distància: 5,7 km (aprox,)

Amb només la poca documentació antiga que he trobat m’hagués estat difícil descobrir el traçat d'aquest camí que anava d’Estanyol a Salitja, però gràcies a tres persones d’Estanyol que m’han ensenyat vestigis en el propi terreny ho he aconseguit. Sòn en Josep Roura de can Guic, en Joan Rigau de can Capella (acs) i en Joan Vila de can Faust. A tots ells els expresso el meu agraïment.

En realitat, parteix de Bescanó i comparteix el traçat amb el de Santa Coloma fins a can Paulí.

Llegeix més...
El Pení vist des de Cadaqués
El Pení vist des de Cadaqués

SOBRE L’ETIMOLOGIA HEBREA DEL PUIG DEL PENÍ: UNA PROPOSTA INÈDITA


[Article publicat l'abril de 2023. Revisat i ampliat el febrer de 2024]

Resum. Aquest article presenta un nou estudi qui toponímic que s'afegeix a les hipòtesis que relacionen l'origen del nom de la muntanya del Pení, a l'Alt Empordà, amb la llengua llatina o amb la cèltica. Aquesta proposta, que sorgeix després d'analitzar amb detall diversos fets i llocs que envolten el cim, es fonamenta en el coneixement del judaisme i la llengua hebrea, el domini de la toponímia de la zona, la inspecció visual del terreny, la relectura de certs documents medievals i l'ús d'eines de cartografia digital.

Abstract. This article introduces a novel toponymic study that contributes to existing hypotheses linking the origin of the name of Pení Mountain in the Alt Empordà to either the Latin or Celtic language. This proposition emerges from a detailed analysis of various facts and locations surrounding the summit. It draws upon knowledge of Judaism and the Hebrew language, expertise in the toponymy of the area, visual inspection of the terrain, a re-evaluation of specific medieval documents and the utilization of digital mapping tools.




Podeu enviar comentaris a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Llegeix més...