En el marc de la Tribuna d'Arqueologia moderada per Anna Maria Puig Griessenberger, Anna Augé Santaugini, com a directora de les excavacions des de l'any 2008, ha presentat un interessant resum sobre l'evolució de les diferents intervencions arqueològiques realitzadas al mas de Palol Sabaldòria i l'església de Sant Miquel.

Els arqueòlegs han desenterrat 47 esquelets medievals i part de l’estructura de l’església preromànica de Sant Julià de Ramis, segons va informar ahir ACN.

Aquest dimarts 9 de març s’ha signat el contracte de cessió en règim de comodat del Fons Mas Serrat, de la Pinya, entre l’Ajuntament de la Vall d’en Bas i Bartomeu Plana Esteba, propietari de la documentació i primer alcalde de la democràcia després del franquisme a la Vall d’en Bas. El fons es custodiarà a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa.

Els arqueòlegs han trobat part d’un pati enllosat del segle I dC a la zona de producció de la vil·la romana del Pla de l’Horta, a Sarrià de Ter. Estava envoltat per dipòsits i habitacions i el seu paviment el formaven grans blocs de pedra nummulítica.

Les filles en van signar la cessió a l’Ajuntament de Girona i les dues parts es conjuren a preservar i difondre el seu llegat, a més de publicar-ne les memòries.

La historiadora de l'art apunta que no hauria estat a la planta subterrània, sinó adjacent a la torre de defensa.

Els arqueòlegs han recreat en tres dimensions com era el port grec d’Empúries el segle II aC, que era en una platja natural, situada a tocar de l’actual edifici del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries .

Després de 44 anys ininterromputs d’excavacions, finalment aquesta setmana el jaciment de la vil·la romana de Vilauba, de Camós, ha estat declarat per la Generalitat bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la modalitat de zona arqueològica. La declaració comporta que a partir d’ara les actuacions i activitats que es projectin a la zona hauran de passar pel sedàs del Departament de Cultura.

Els treballs per a la instal·lació d'un nou col·lector de pluvials al carrer de Tarragona, concretament en el seu tram comprés entre els carrer Lluís Companya i la ronda Miquel Oliva i Prat, han posat al descobert un tram de la contraescarpa de la Ciutadella de Roses, muralla que transcorria en paral·lel a la muralla principal del recinte monumental, i que delimitava el fossat per la seva part exterior.

Les excavacions al jaciment de la vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà) han permès descobrir una àrea de treball que data del segle I aC. Entre els elements recuperats hi ha forats de pal i encaixos per col·locar-hi grans recipients ceràmics, gresols i uns dipòsits de forma quadrangular.

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà traurà a licitació demà les obres per rehabilitar la façana del castell. S’ha previst destinar 530.000 euros a la reforma d’aquest monument històric construït entre els segles XI i XV amb pedra sorrenca típica del Baix Empordà.

El jaciment banyolí de la Draga és l’únic aspirant de les comarques gironines al II Premio Nacional de Arqueología y Paleontología de la Fundación Palarq .