Anomenat també Escarrà i abans mas Estrany de les Planes (o del Pla).
Autor de l'estudi: Ricard Teixidor i Palau
Situació
Passat l’hostal de can Segarra, a la carretera de Santa Coloma a Anglès, cal seguir la baixada uns 500 metres fins a trobar un desviament que correspon a l’antic traçat de la carretera. Abans de travessar un torrent que neix al peu de can Xacó se segueix per un camí carreter fins a trobar la casa que és molt a prop i visible des de la carretera actual. Pel seu costat passava l’antic camí ral que unia Hostalric amb Anglès. Encara en queden vestigis evidents1 (cf. Figura1).
Estat actual (any 2007)
L’edifici està format per dues cases annexes. Al voltant hi ha les instal·lacions d’una granja. La part més antiga, coneguda com a can Sidro, correspon a la primitiva casa que podria ser del segle XVI (cf. Figura 2). És de tipologia clàssica, amb planta baixa i pis i està orientada al nord, un fet no gaire freqüent a les cases de pagès. Té un portal adovellat, fet de pedra granítica ben treballada, i dues finestres que estan emmarcades per pedra de Girona també ben treballada. Només una petita part és habitada per Joaquim Suriñac, el masover.
La casa annexa és més moderna, és una construcció d’inici del segle XX (cf. Figura 3). És un edifici de construcció senzilla amb la cornisa escalonada. Va ser la vivenda, durant un temps, de la família propietària. L’any 1915, Josep Mª Font i Bach va preferir fer una nova casa annexa que restaurar l’antiga on, des de sempre, hi havien viscut els seus avantpassats. Més tard va ser ocupada per masovers. Actualment hi viu l’encarregat de la granja.
Les cases properes són el mas Horta del Puig i el mas Sisó a l’altra costat de la carretera, a la banda de ponent, cal castellà i ca n’Illos a la banda de tramuntana i can Xaconic al migdia.
Dades històriques
El primitiu mas Estrany de les Planes
Segles XIII i XIV
La data més antiga del mas Estrany de Planes és l’any 1282. En un document surt com a propi del castell de Brunyola i l’hereu reconeix que ha de fer cens i tasca al senyor del castell, Guillem Gaufred. L’any 1336 es té constància del primer capbreu. Pere Estrany confessa ser home propi i sòlid de l’Almoina per la qual declara tenir tot el mas, amb casa i, contigua a ella, l’era, el quintà, terres fèrtils i terres ermes. A més declara tenir unes peces de terra a ses Serres (la Costa) i al coll de Canadell2. També confessa tenir el mas Costa. Un peça de terra, propera a l’hort del mas Castellà, la posseeix pel senyor de Vilademany, castlà de Brunyola. Pel mas Estrany presta anualment a l’Almoina una tasca i de cens li fa un pollatsre de trescoll, 5 sous i 4 diners i per Pasqua 2 ous. Per raó del mas Costa fa tasca i presta, també cada any, un cens de 1 diner, 1 pollastre de trescoll, 2 ous i un any altre 1 quartera de glans. Per les altres possessions també fa prestacions. Al senyor de Vilademanay, com a a castlà del castell de Brunyola, li fa, pels dos masos declarats, un cens 3 mitges quarteres de civada, 3 gallines, 1 feix de palla 1 rasa de cols, 3 mitges quarteres de vi i 6 ous; tot això ho ha de pagar entre Tots Sants i Nadal. I per l’ús de la fàbrega (o ferreria) de Brunyola ha de fer un cens anual de 3 quarteres entre ordi i civada, a mesura d’Anyells3 i 7 diners; i al ferrer de la mateixa el mateix i, a més, 1 quartera del millor vi en temps de trescolar, 1 cofí de carbó i 3 diners. Pagar tot això religiosament cada any és molt per a un pagès de remença, i més tenint present que una sèrie de males collites a partir de l’any 1339, i després les epidèmies causades per la pesta negra, causaren estralls als masos de Brunyola. Com a conseqüència, gairebé la meitat dels masos de Brunyola varen desaparèixer entre la segona meitat del segle XIV i la primera meitat del segle XV. El mas Estrany és un dels 30 que sobreviu.
L’any 1365 el fill de Pere, Guillem Estrany, declara que el cens que fins a aquesta data havia pagat al senyor de Vilademany, a partir d’ara l’haurà de pagar a l’Almoina.
És el mateix Guillem qui l’any 1398 es declara tutor del pubill Pere Pla, hereu del mas Pla d’Amont4. Confessa que tres petites peces de terra situades dintre del mateix mas són de domini directe de Guillem Falgueres d’Amont5, com a successor d’Alamanda Sabarba, i per les quals fa una tasca i mig delme.
Un habitant del mas Estrany treballa en les obres del castell de Brunyola.
Segle XV
Al llarg dels anys 1399 i 1400 l’Almoina, senyor de Brunyola, duu a terme unes obres de gran envergadura al castell que l’han de transformar totalment. Necessita molta mà d’obra que és aportada pels propis habitants de la baronia, els quals també hi contribueixen amb animals de càrrega per transportar, pedres, calç, guix, sorra, fusta i avitualles. Un d’aquests habitants és un tal Estrany (no s’espcifica el nom de pila):
“Item compré an Estrany de Brunyola ·I· mula per tirar pedra per la obra de Brunyola. Costà ·VI· lliures, ·I· sou.”
Vers l’any 1416, dos membres de la família, Guillem Estrany i Bernat Estrany (probablement el seu fill) intervenen en un afer conflictiu a Santa Coloma de Farners, juntament amb altres quatre pagesos de la mateixa parròquia de Brunyola. El motiu ve provocat per una situació de confrontació entre els cavallers Vilademany, que havien estat castlans del castell de Brunyola, i la Pia Almoina, senyora del mateix. Els sicaris dels Vilademany campen per les terres de Brunyola, destrossen les collites i amenacen els pagesos que no paguin els delmes, tasques i censos a l’Almoina. Aquests súbdits de l’Almoina, segurament tips d’aguantar humiliacions, s’organitzen i planegen l’assassinat d’un home propi del castell de Vilademany6. L’acció la duen a terme en un dia de mercat. L’assumpte es podria haver agreujat si els senyors d’ambdues baronies no s’haguessin vist obligades a arribar a un compromís sota la pròpia tutela reial. En el compromís de l’any 1419, els Estrany i els altres participants en l’assassinat són absolts de les enquestes empreses contra ells per la cúria de Santa Coloma de Farners.
Els hereus del mas Estrany devien tenir certa rellevància ja que l’any 1421 Bernat Estrany figura com a membre de la Universitat. En el fogatge de l’any 1497, els Estrany ja no habiten al mas. Els nou cap de casa és Antoni Escarrà , però el mas seguirà conservant el nom primitiu fins al segle XVIII.
Els Escarrà (o Esquerrà), els nous senyors útils.
Segle XVI
L’any 1530 Antoni Esquerrà i el seu nebot Pere Graner, àlias Esquerrà7 , capbreven a l’Almoina el seu mas Estrany de les Planes. Les afrontacions són les mateixes del capbreu de l’any 1336 i les prestacions que fan a l’Almoina també són les mateixes, la qual, a més, ha adquirit els drets de la fàbrega per compra al successor de Bernat Sampsó. Igual que fan els hereus dels altres masos de la parròquia que no s’han redimit dels 6 mals usos, segons contempla el capítol 7è de la Reial Sentència de Guadalupe, i fins que no ho facin pagant 60 sous, els confessants han de pagar 3 sous cada any per aquest concepte. També declaren tenir per l’Almoina tot el mas Costa, amb el casal derruït i les terres unides i agregades al seu mas. Les prestacions són les mateixes que el capbreu de l’any 1336. Una dada interessant és l’esment de l’indret de Castell Vell8 al costat del qual hi ha una castanyeda que també declara. Les propietats han augmentat amb l’agregació d’un altre mas: el mas Jaume, molt proper, les cases del qual, que eren derruïdes, han estat reconstruïdes pels confessants. A més de les terres contigües, en declaren altres, més allunyades, que també pertanyen al mas. Per tot plegat han de pagar tasca, cens, delme, drets de fàbrega, drets de castlania i 3 sous anuals pels sis mal usos no redimits. Com a part del cens paguen una quartera de castanyes a mesura corrent del castell de Brunyola, anomenada castanyera i una comissió de menjar al batlle de sac una vegada els cereals han estat batuts (en temps de tascar): bastant pa de forment, vi formatge i ous. Les possessions del mas són grans, però les prestacions a l’Almoina també ho són.
L’any 1587 Joana Escarrà, vídua deixada de Bartomeu Vidal, àlias Escarrà, capbreva el mas Canadell, derruït, de Santa Coloma de Farners, al Prior de Sant Pere Cercada que és el senyor directe.
Segle XVII
En el capbreu de l’any 1666, Joan Esquerrà és el propietari útil del mas Estrany del Pla, i de l’agregat mas Costa (cf. Figura 4). Confessa totes les terres i també les prestacions que fa a l’Almoina que són les mateixes de l’última capbrevació. El mas Jaume, amb les cases derruïdes, ja no li pertany, del qual entre els anys 1648 i 1659 ha venut la majoria de les seves terres a Pere Horta del Molí; només en declara com a seu un tros de bosc i una vinya9. En un altre declarant del mateix capbreu, apareix com a senyor útil del mas Masdevall i també del mas Ferrer de Brugueres.
El mas Escarrà passa a ser propietat dels Font.
Segle XVIII
L’any 1731Francesc Escarrà i Caterina Escarrà, cònjuges, es veuen obligats a vendre tot el mas Escarrà, el mas Canadell, de Santa Coloma de Farners, el mas Masdevall i altres terres, per execució de la Cúria del castell de Brunyola. El propietari del mas Moixach compra aquest últim i el comprador del mas Esquerrà, i del mas Costa agregat, és Jaume Horta del Molí, de la mateixa parròquia. L’any 1740, Isidre Font10 compra el mas i les altres possessions pel preu de 750 lliures. Els Font seran els nous propietaris del mas fins a mitjans del segle XX. El mateix comprador fa capbrevació al paborde de l’Almoina l’any 1764. Després de confessar-se com a home propi i sòlid de la mateixa i retre-li sagrament d’homenatge i fidelitat, és declara propietari útil del mas Escarrà olim anomenat mas Estrany de les Planes. També declara que farà residència contínua al mas i pagarà els tres sous anuals per al mals usos que no hauran estat redimits fins que pagui els 60 sous contemplats en la Sentència Arbitral esmentada anteriorment. En el present capbreu també declara posseir, el mas Costa, i les dues peces, una plantada de castanyers i l’altre boscosa, que havien estat del mas Jaume.
Per tot plegat ha de pagar tasca, cens, delme, drets de fàbrega i drets de castlania. El seu fill, un altre Isidre Font, fa capbrevació el 1795, del mas Escarrà i del mas Costa. També declara tenir domini directe del Real Hospici la Casa Nova d’en Torramilans, de trenta vessanes de terra, i tot el mas Torramilans, l’extensió del qual no especifica. L’any 1801 és batlle del castell de Brunyola. Tot i que no en tinc constància documental, deu ser entre la segona meitat del segle XVIII i la primera meitat del XIX quan dintre de les grans terres que posseïa el mas, es varen segregar parcel·les que donarien lloc a nous masos. Un d’ells va ser la Casa Nova de l’Esquerrà.
Els Font viuen al seu mas fins a mitjans del segle XX
Segles XIX i XX
Fill d’Isidre Font, va ser Il·luminat Font i Comta. El dia 20 de novembre de 1834 va comprar el castell de Brunyola a l’Hospici de Girona. El seu fill hereu Salvador Font i Simon (1822-1900) va mantenir les propietats i va continuar residint al mas. Va tenir vuit fills: Josep Mª, Florenci, Maria, Carles, Loreto, Remei, Joan i Constantí. L’hereu Josep Mª Font va ser una persona emprenedora i dinàmica. Va ser un gran defensor de l’explotació de l’avellaner com a arbre fruiter. En el XIX Congrés de la Federació Agrícola Catalana - Balear, celebrat a Santa Coloma de Farners el mes de junt de l’any 191611 és un dels 5 ponents12 que promou el conreu d’aquest arbust a les terres de la Selva. L’any 1922 va vendre el castell de Brunyola al propi Ajuntament el qual el va destinar a casa consistorial i a escoles.
Lluís Font i Taberner (1893-1978), l’hereu, va vendre el mas a Josep Morell i Trias, de Santa Coloma de Farners, l’any 1940.
Nota d’agraïment:
Vull fer palès el meu agraïment als germans Josep Mª (acs) i Margarida, fills de Constantí Font i Carme Pèlach per l’aportació de dades sobre la seva família.
Ricard Teixidor
1 Aquest camí antic me’l va mostrar el masover del mas, Joaquim Suriñac, el febrer de 2003.
2 AHG. Fons Hospici. Volum nº 361
3 Mesura d’Anyells. A la Baixa Edat Mitjana, les mesures d’Anyells eren les que s’usaven al bisbat de Girona. La quartera, era equivalent a 14,20 litres.
4 El mas Pla d’Amont ja estava derruït el segle XVI, els terres del qual van ser agregades al mas veí Pla d’Avall o Pla del Molí. Se situava a prop d’aquest.
5 L’hereu del mas Falgueres d’Amont (l’actual mas Falgueres) era alhora home propi de l’Almoina i senyor directe de moltes terres de masos de la parròquia de Brunyola.
6 Els cavallers Vilademany havien estat els castlans de Brunyola. Tenien el domini directe del mas Castellà i algunes terres veïnes. Posseïen el castell de Vilademany situat al terme d’Aiguaviva en el límit amb la parròquia de Salitja.
7 AHG. Fons Hospici. Volum nº 361.
8 Del Castell Vell en queden la base d’una torra cilíndrica i alguns murs d’una edificació adjacent.
9 A.H.G. Fons Hospici, volum nº 362.
10 A.H.G. Fons Hospici, volum nº 332. Isidre Font podria ser germà de Salvador Font, l’hereu i propietari del mas Font de la mateixa parròquia de Brunyola. Aquesta possibilitat la baso en un document en el qual un tal Isidre Font compra el mas Palau al seu germà Salvador l’any 1771.
11 XIX Congrés de la Federació Agrícola Catalana-Balear, celebrat a Santa Coloma de Farners, l’any 1916. Edita: Estampa de F. Altés, Barcelona, 1918.
12 Un altre dels ponents sobre el mateix tema és Joan Pèlach, propietari del mas Pèlach d’Estanyol.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)