Al segle X es troba identificat com Aqua Viva, que és un grafia aglutinada d'aigua viva, en el sentit d'aigua que brolla.
La primera notícia que es te de la parròquia d'Aiguaviva és a l'any 882, en una donació de parròquies que el bisbe Teuter de Girona fa a la canònica de la seu, acabada de fundar. Posteriorment a l'any 1017, en una butlla de Benet VIII a favor de Sant Esteve de Banyoles, hom esmenta unes vinyes que foren donades a aquest monestir per Sendredus de Aguaviva.
Tot i que no s'esmenta a la documentació, la parròquia d'Aiguaviva pertanyia a l'ardiaconat de la Selva, que depenia del monestir de de Sant Salvador de Breda.
Té dins de la seva demarcació l'ermita de la Mare de Déu de Vilademany, citada el 1066, on es traslladà el culte de Sant Jaume de la capella del castell del llinatge Vilademany, conegut actualment com a mas Forroll, documentada des de 1387. El lloc però, ja apareix documentat el dia 1 de març de l'any 948 en una permuta de terres situades al comptat de Girona, a l'extrem de Sant Joan del terme de Villamagni, que el difunt Bugarano havia donat a la seu gironina i que era del llinatge dels Vilademany.
Veure també: Història d'Aiguaviva, Patrimoni d'Aiguaviva
Informació extreta de:
Repertori General de l'Arxiu Diocesà de Girona, de Josep M. Marquès
Catalunya Romànica, Vol. V, Josep Calzada, Jordi Vigué, M.Lluïsa Casas i Joan Albert Adell - Editada per GEC
Fons Fotogràfic Salvany - Biblioteca de Catalunya
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)