Masos de Sant Martí de Querós

La vall de Querós és un segment de la vall del Ter al seu pas per les Guilleries. El recorregut sinuós del riu –actualment del pantà– pel fons de la vall i la complexitat orogràfica dels seus dos vessants en són els elements naturals més destacables. Pertany en la seva major part a Sant Hilari Sacalm, tot i que l’extrem nord està repartit entre Vilanova de Sau (mas Sellabona) i Rupit i Pruït (el Vilar de Querós). La seva extensió és de poc més de 20 km2 i el seu territori pràcticament tot muntanyós: si el nivell màxim del pantà és a 340 m.s.n.m., les alçades que l’envolten assoleixen els 930 m al nord (Montdois) i els 1149 al sud (muntanya de la Coma). A banda de la pròpia vall del Ter, cal esmentar la del seu principal afluent, la riera de Querós, que baixa del sud, dels entorns del coll de Querós (881 m), un dels principals accessos a la vall. Les escassíssimes planes, en total poc més del 5 % de la superfície, es trobaven a les ribes del Ter i, per tant, estan actualment negades per l’aigua. Des de la construcció de l’embassament, el 1967, la totalitat de la vall està deshabitada1.

La primera menció de la vall de Querós la trobem en un document de 992-995, on la vescomtessa d’Osona Ermetruit fa donació del castell Cornil als seus fills Arnulf i Ramon. El 1027 el vescomte Bramon, fill de Ramon, deixà al monestir de Sant Pere de Casserres els alous que tenia a la vall de Querós i Susqueda. El monestir passava a ser, doncs, un dels principals senyors directes de la vall, tot i que la jurisdicció feudal de Querós continuaria en mans dels vescomtes d’Osona, anomenats de Cardona a partir de mitjan segle XI. Els Cardona subifeudaren el terme als Sau; Ramon Borrell de Sau, que visqué entorn dels anys 1120 i 1130, és el primer personatge conegut d’aquesta nissaga, i residia en una casa forta prop de Sau1.

Per aquestes dates és també quan queda ben establerta la parròquia de Sant Martí de Querós, que abastava tota la vall llevat del mas Sellabona. El primer esment conegut de la parròquia és del 11041.

1 Quaderns de la Selva num.25. Querós, dades per a la història d'una vall oblidada. Emma Llach i Palmada,  Joan Llinàs i Pol

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)

El Baldà de Querós
El Baldà de Querós. Foto: Lluís Balasch

El Baldà

El Baldà en alguns documents és esmentat coma  “Valdà”, i antigament anomenat “Ainan” o “Aman”. Situat a la dreta del Ter, prop del Bracs, en un petit pla a 360 m.s.n.m., a prop del nivell superior de les aigües del pantà.

Llegeix més...
El Brancs de Querós
El Branc de Querós. Foto: Lluís Balasch

El Brancs

El Bracs està situat a la dreta del Ter, vora el Baldà. Les restes de la casa es troben molt a prop de la cota màxima de les aigües, però mai arriben a quedar-ne afectades. Era un mas de grans dimensions format per dues ales perpendiculars, una de 15 x 11 m i l'altra de 21 x 5 m, que s'unien a l'extrem de ponent.

 

Llegeix més...
Mas l'Abadia de Querós
Foto de Lluís Balasch - Vic

La Badia

La Badia, és un mas encimbellat a les elevacions que es drecen al sud-oest de Querós, se’n conserva l’arxiu patrimonial, en aquest cas integrat dins del Fons Clopés de Sant Hilari Sacalm, preservat a l’Arxiu Històric de Girona.

Llegeix més...

La Querosa

El mas la Querosa, estava integrat a la propietat del mas Serrallonga fins que en el segle XVII, fou separat i va anar a viure-hi Miquel Serrallonga, cunyat del famós bandoler Joan de Serrallonga.

Llegeix més...
Mas Busquets de Querós
Mas Busquets de Querós. Foto: Lluís Balasch

Mas Busquets

El mas Busquets, també anomenat Busquets de Coll de Querós. Situat al sud, a la capçalera de la vall de la riera de Querós. Hi passa a tocar el camí de Sant Hilari Sacalm, a poca distància del coll de Querós, una de les poques sortides naturals de la vall.

Llegeix més...

Mas Sangles

El Sangles era un mas situat a l’extrem més occidental de Querós, prop del Ter, al costat dret del riu. D’aquest mas se’n conserva part del seu arxiu patrimonial, integrat
dins del fons dels doctors Salarich, dipositat a l’Arxiu Comarcal d’Osona.

Llegeix més...

Mas Serrallonga

El mas Serrallonga de Querós es troba situat en un dels indrets més feréstecs de les Guilleries, famós per haver donat nom al mític bandoler Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, per haver-se casat amb la pubilla Margarida Tallades Serrallonga, senyora útil i propietària del mas.

Llegeix més...