El castell de Sant Llorenç de la Muga està situat a un centenar de metres a ponent del Portal de Dalt d'aquesta població, bastit en un planell limitat a migjorn pel curs de la Muga i a tramuntana pel rec del molí.
Tot i que el poble ja surt documentat a l'any 932, el castell no surt documentat fins a començament del segle XIII, en el testament d'Arnau de Llers que el deixa al seu fill Bernat, el qual, a l'any 1225 el vengué a Jaume I, amb els seus edificis i pertinences i en el que s'esmenta com a Castellum meum de Sancto Laurentio de Samuga, al mateix temps que venia el castell de Bassegoda i les mines properes a aquest castell. Durant aquest mateix segle XIII aquest castell passà a dependre dels Rocabertí. Dalmau de Rocabertí bescanvià a l'any 1272 amb l'infant Pere, que actuava en nom del seu pare, el rei Jaume I, la vila i el terme de Torroella de Montgrí, en canvi de les baronies de Vilademuls i de Sant Llorenç de la Muga.
Segons un document de l'any 1357, hi havia en el castell un notari públic anomenat Francesc Agullana, que restava sota l'autoritat del vescomte de Rocabertí.
El castell tingué un paper important al segle XV en la defensa de la frontera amb les terres que depenien del rei francès. En el diari de de les corts celebrades a Barcelona el 26 d'agost de 1475 s'esmenta que "Rodrigo Trayguero ab gent del rey de França ha scalat e pres lo loc de Sent Llorens de Samuga".
El castell devia tenir una planta gairebé triangular per la geografia del planell on està situat. Actualment resta de la fortalesa la torre mestre i el sector septentrional dels murs que la circuïen. La torre mestre isolada al centre del recinte és de planta quadrada amb una alçada d'uns 10 m. L'antiga entrada és una obertura rectangular que hi ha a mitja alçada al mur de ponent. A l'interior de la torre, separant el nivell inferior del primer pis, hi ha una volta de canó, feta amb pedruscall i morter de calç. El murs són fets amb pedres i còdols, lleugerament desbastats, formant filades seguides i les quatre cantonades són fetes amb carreus ben escairats.
Al sector de tramuntana del clos de muralles que encerclaven el castell, hi ha una bestorre de planta circular que sembla que originàriament era tancada a la banda interior amb un mur. La part inferior era coberta amb una volta apuntada feta amb pedruscall on encara es poden veure restes de l'encanyissat i, vora l'arrencada, uns solcs paral·lels i verticals on degué recolzat l'entramat. A la part inferior hi ha un rest d'espitlleres. Per damunt d'aquesta cambra coberta amb volta, els murs de la bestorre s'alcen uns 3 metres més i acaben amb uns merlets rectangulars.
La paret que formava l'esmentat mur interior continua més enllà de la bestorre i forma la muralla del castell, d'uns 8 metres d'alt i uns 5 metres de llarg.
Al vèrtex occidental de la fortificació hi ha un mur que forma angle recte i que té uns 8 metres d'alt que potser era part d'una torre i on s'hi pot veure petites segeteres.
Del llenç meridional, paral·lel al riu, resta un tram llarg de poca alçada. El mur s'alçava sobre un talús.
Informació extreta de "Catalunya Romànica Vol. IX"
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)