El terme municipal de la Vall de Bianya comprén gairebé tota la vall que li dóna el nom des que l'any 1969 li va ser unit el municipi de Sant Salvador de Bianya. La vall és drenada per la riera de Bianya, que és formada per la Sant Ponç d'Aulina i pel torrent de Santa Llúcia de Puigmal. La ball de Bianya és configurada pel nord per les serres de Capsacosta i de Malforat, i a migdia la serra de Sant Miquel del Mont separa la vall de la del Ridaura.
El municipi comprèn el poble de Capsec o Sant martí de Capsec, que fins el 1917 donava nom a municipi, el poble i castell de Castellar de la Muntanya a la vall de Castellar, el veïnat d'Hostalnou de Bianya, que és el centre real del municipi; els pobles i parròquies de Sant Andreu de Socarrats, el veïnat de Clocalou, Santa Margarida de Bianya, Sant Pere Despuig, Sant Martí de Bianya o de Solamal i Sant Martí del Clot a la vall de Bianya; els pobles i parròquies de Sant Salvador de Bianya, Sant Ponç d'Aulina, Santa Magdalena del Coll, Sant Feliu de Bac, el santuari de la Mare de Déu de Llongarriu, Sant Miquel de la Torre i Sant Andreu de Porreres, a la vall del Bac; i l'enclavament de la Canya, entre els municipis d'Olot i Sant Joan les Fonts.
La presència huma al terme és reculada, com ho demostren les troballes des de l'època del neolític i els vestigis d'època romana localitzats al municipi, així com el fet que per Sant Salvador hi passava una important via romana, que encara conserva l'enllosat de pedres grans a la part de Capsacosta. L'activitat en època medieval és evident per la gran quantitat de parròquies i edificis datats a l'alta edat mitjana que es troben dintre el terme1.
Veure també: Masos i pairalies de la Vall de Bianya
1 Girona pas a pas, de Dolors Grau, Lluís Planas i Antònia Vilaplana
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)