Sant Martí de Bianya o de Solamal, és l'església de l'antic poble i parròquia homònims, situada a l'esquerra del torrent de Santa Llúcia de Puigmal, vora la seva confluència amb la riera del Farró1.
Es troba documentada per primera vegada l'any 979 en l'acta testamentària del comte bisbe Miró de Besalú, en la que donà al monestir de Sant Pere de Camprodon dins el territori de la Vall de Bianya, "alodem meum qui fuit de Petrone archipresbitero cum ipsa ecclesia que vocant Sancti Martino cum decimis et primiciis et oblaciones fidelium". Dos segles més tard, l'any 1169, el temple de Solamal és ratificat al cenobi de Camprodon2.
L'església de Solamal perdé la categoria de parròquia l'any 1582, data en que fou agregada a la veïna parròquia de Sant Pere Despuig2.
L'estructura primitiva de l'església de Sant Martí de Bianya o de Solamal es redueix a una nau única, capçada a llevant per un absis semicircular, ornamentat amb un senzill fris sostingut per mènsules i que presenta a la part central una finestra cega. Aquesta planta posteriorment fou transformada a partir d'una sèrie d'annexes que la desfiguren en gran part. La porta d'entrada es troba situada a ponent, formada per un arc de mig punt damunt del qual s'obre una finestra, també d'arc de mig punt i de doble esqueixada. El campanar primitivament era d'espadanya i al segle XVIII es transformà en un campanar de torre3.
1 Catalunya Romànica Vol. IV, Jordi Vigué i Viñas
2 Catalunya Romànica Vol. IV, Maria Lluïsa Ramos i Martínez
3 Catalunya Romànica Vol. IV, Eva Bargalló i Chaves/Joan-Albert Adell i Gisbert
Fotografia: Col·lectiu Obaga
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)