Possiblement el primer esment que trobem de Santa Coloma de Cabanelles és de l’any 1017, quan el papa Benet VIII confirmà al monestir de Sant Esteve de Banyoles diverses propietats, entre les quals la que posseïa “in parrochia de sancta Columba”. També trobem que a l’any 1204, el priorat de Santa Maria de Lledó exercia sobirania feudal sobre el lloc de Cabanelles.
En aquest any és documentat un personatge anomenat Guillem de Cabanelles i, entre els anys 1227 i 1245, trobem que el bisbe de Girona és Guillem de Cabanelles. L’església la trobem esmentada en les Rationes Decimarum dels anys 1279 i 1280 i en els nomenclàtors del final del segle XIV1.
L'església de Santa Coloma de Cabanelles és un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó, de perfil apuntat, sense arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, que s'obre directament a la nau. Les voltes arrenquem d'una senzilla motllura, que també apareix al ràfec de la coberta absidal, i que constitueix, amb la porta, l'únic element ornamental de que consta l'edifici2.
La porta és situada a la façana de migjorn, prop de l'angle amb el mur de ponent. En aquesta mateixa paret s'obren dues finestres de doble esqueixada, estretes i allargades. A l'absis se n´hi obren dues més i una probable cinquena finestra, que fou transformada en ull de bou, s'obria al mur de ponent2.
La portada romànica és formada per un feix d'arquivoltes o plecs de gradació i té una grossa llinda i un timpà del tot llisos. Aquesta obertura pertany a un tipus de portes molt corrent als temples rurals del romànic tardà del país i es repeteixen amb petites variacions a les esglésies dels segles XII i XIII i, fins i tot més tard, des del Ripollès fins a la costa a cada costat de l'eix pirinenc3.
El temple fou reformat al segle XVIII (en un carreu es llegeix la data de 1768) i s'hi afegiren sengles capelles als cantons de migjorn i de ponent. A l'angle sud-oest es construí un campanar de torre i, probablement en aquest moment, es construïren unes golfes sobre la nau, i s'arrebossaren les façanes. Posteriorment encara fou construïda una sagristia adossada al cantó de tramuntana de l'absis2.
Per les seves especificitats constructives podem concloure que l'església de Santa Coloma de Cabanelles és un edifici bastit possiblement al segle XI, però que al finals del segle XII o, potser, al començament del següent fou profundament reformat, aprofitant una part dels murs vells en el nou edifici. Aquest s'inscriu perfectament dins els tipus que esdevingueren comuns en l'arquitectura empordanesa del final del segle XII i el XIII, com les esglésies d'Agullana, Maçanet de Cabrenys, Saus o la molt propera de Sant Martí Sesserres2.
1 Catalunya Romànica Vol. IX, Joan Badia i Homs i Maria Lluïsa Casas i Loscos
2 Catalunya Romànica Vol. IX, Joan Badia i Homs, Maria Lluïsa Casas i Loscos i joan-Albert Adell
3 Catalunya Romànica Vol. IX, Joan Badia i Homs
Fotografies: El Rostoll
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)