El poble de Viladamat es documenta per primera vegada al s. XI com a "Vila Amati".
El poblament més antic del qual es té constància pertany a l'època ibèrica. Més tard, a partir del s. I a.C., es detecten els primers assentaments romans.
Diu la tradició que el 21 de novembre de 1467 el princep Ferran d'Aragó, que més tard fou el Rei Católic per seu matrimoni amb Isabel de Castella, es va refugiar en una casa del centre del poble, en ser derrotat en la que es coneix com a batalla de Viladamat.
El 1640 fou destruït per les tropes monàrquiques com a venjança contra el cap de les milícies de la Generalitat, Josep de Margarit i Biure, senyor de Palau Borrell, Sant Feliu de la Garriga i Viladamat.
La parròquia de Sant Feliu de Viladamat, originàriament capella de Sant Quirze de la parròquia de Sant Feliu de la Garriga; començà a fer funcions parroquials el 1438, esdevingué sufragània el 1617 i consta com a parroquial el 1732. Té dins del seu terme el temple de Sant Feliu de la Garriga, antiga parroquial, i el de Santa Eulàlia de Palauborrell.
Informació extreta de:
Repertori General de l'Arxiu Diocesà de Girona, de Josep M. Marquès
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)