És un altre nucli del municipi de Viladamat, un veïnat amb cinc antigues cases rehabilitades aquests darrers anys i una capella pre-romànica dedicada a Santa Eulàlia. Està situat a l'extrem oest del terme municipal, al peu de la serralada que pren el mateix nom del poble, dominant la plana que s'estén fins al mar.
L'antiga parròquia de Santa Eulàlia de Palauborrell, és citada a l'any 1149, fou unida abans de l'any 1732 a Sant Feliu de la Garriga. El temple és romànic.
Per diferents documents es constata que el poble no ha sofert pràcticament cap canvi en el decurs de més de sis-cents anys. Al 1467 tenia cinc focs; al 1660 tenia quatre focs i ara té cinc cases. Tot i això, la població ha disminuït considerablement, ja que al 1970 tenia 26 habitants censats i actualment només mitja dotzena. Les tres cases principals, el Mas Batlle (o mas del Batlle), el Mas Briolf i el Mas Verdalet, són dels segles XV, XVI i XVII, respectivament, tot i que semblen aixecats sobre les restes d'edificis anteriors.
Informació extreta de:
Repertori General de l'Arxiu Diocesà de Girona, de Josep M. Marquès
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)