Documents

Judici sobre la possessió d’unes cel·les entre el monestir de Sant Policarp i Sant Esteve de Banyoles (26 juny 879)

Vist: 488

El 26 de juny del 879, a Castelló d'Empúries, sota la presidència del bisbe Teuter de Girona i del comte Delà d'Empúries i en presència de sis jutges, cinc abats i altres eclesiàstics i laics, té lloc un mall públic per dirimir el litigi entre el monestir de Sant Esteve de Banyoles i el seu abat Ansemon, d'una banda, i el monestir de Sant Policarp de Rasès i el seu abat Obtared, de l'altra, per la possessióe les cel·les de Sant Joan Sescloses (a l'actual terme de Vilanova de la Muga), Sant Cebrià de Pineda (a l'actual terme de Roses), Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu (a l'actual terme del Port de la Selva) i Sant Pere de Rodes (a l'actual terme del Port de la Selva), totes en el territori de Perelada.

El document explica tot el que s'ha esdevingut des que els abats comparagueren davant el rei Carles al sínode d'Attigny (any 874) fins al concili de Troyes (any 878). En ambdues assemblees s'havia donat la Raó al monestir de Banyoles. Els monjos de Sant Policarp evacuen aquelles cel·les davant el bisbe Teuter i el comtes Delà i Sunyer1.

El document original que es trobava a l'arxiu del monestir de Banyoles actualment està perdut. El contingut es coneix a través de les següents reproduccions i transcripcions1:

  • VILLANUEVA, Viatge, XIV, ap. XXV, pàgs. 314-317, ex O.
  • ALSIUS, Ensaig histórich, pàgs. 46-49, ex a(traducció catalana)
  • MONTSALVATJE, Noticias, 11, núm. XXXVIII, pàgs. 133-137, ex a.
  • MORERA, Un conato de secesión, ap I, ex a.
  • CONSTANS, Diplomatari, núm 13, pàgs. 179-182, ex a.
  • CATALUNYA ROMÀNICA, vol VIII, pàg. 52, ex c.

"Dum in Dei nomine residerent domnus Teutharius Sedis Iherundensis Eps. in villa Castilione in territorio Petralatense huna cum domno Dailane Comite per multorum causas audiendas, adque rectis iudiciis discernendis huna cum indices qui cum ipsis ibidem residebant qui iussi sunt iudicare adque causas audire et dirimere id est Undilane Salgiso Godemare Idoneo Faunane Eunegone Iudicum necnon Axione Ansulfo Anilane Eugnemiro Tuructulfo Abbates sive Rovencando Wuisando Archipresbiteri Estermenio Scluvane item Exibione Ilduiro Samson Teuderico seniores Adelfio Gudoberto Mirone Wifredo Wisimiro sacerdotes: seu in presentia Ennegone Tassione Fluridio Wigilane Teuderico Jhoanne W...rnardo item Teuderico Nitardo Mirone Wimaranne Bertamunco Atone Ardegario Audegario Eldecindo Sesomundo Solacio Arnaldo Alarico Itazio Abelsonio Abetori Gogino Saione et aliorum multorum clericorum monachorum atque laicorum hominum bonorum copia multorum presentia qui cum istis ibidem residebant. In eorum presentía veniens Ansemundus Abba qui est de cenovio Sancti Stephani Martiris Christi cuius monasterius fundatus est in territorio Bisuldunense in locum que vocant Balneolas que est super fluvium Sterria huna cum suos preceptos conscriptos ubi insertum est de ipsas celulas que sunt in pago Tolonense id est in territorio Petralatense unde intemptio est inter Ansemundo Abba et Obtaredo Abba et sunt ipsas celulas pernominatas id est Sancti Jhoannis Baptista que est juxta ipso Stagnum et alia cella id est in Pineta Sancti Cipriani et alia cella Sancti Fructuosi et Sancti Petri quas iste Ansemundus Abbas requirit ad partibus jam dicto monasterio sicut ipsos preceptos resonat que hic fuerunt lecti et relecti ante supra dicto Pontifico et Comite vel Judices supra scriptos et cum ipsos preceptos reclamavit se Ansemundus Abba in eorum presentia et dixit: Juvete me audire cum histo domno Teuthario Sedis Jerundensis Episcopo qualiter quondam Ludovicus Rex missit illum missum per me ut me revestissent de iam dictas cellulas a partibus jam dicto monasterio sicut in istos preceptos resonat quod avus suus condam Ludovicus et condam Karllus bone memorie pater suus donavit ad predicto monasterio propter remedium anime sue seu et in ipso precepto quod condam Ludovicus Rec michi fecit set noluit domnus Episcopus adimplere quod ille Rex illi precepit. Propter hoc notum vobis hoc facio. Unde nos Comis Abbatibs Presbiteris Judices interrogavinus domno Teuthario Episcopo quid ad hec responderet de hanc chausa. Ille autem in suis responsis dixit manifeste qualiter dum ego essem in lloco Abtiniaco palatio in consilio Episcoporum ante domno condam Karulo Rege ubi residebant Episcopus id est Adalgarius Bernus Truduinus Episcopi Gailo Arnulfo Wanilo Segemundus Abbatibus Landoinus Comis Palatius Warnardo Marchio seu et aliorum multorunm hominum presentía residebant. In eorum presentia si se reclamabit lloctaredus Abba ante ipso Rege huna cum suo precepto et sua carta donationis hubi insertum erat de iam dictas cellulas a partibus Sancti Policarpi monasterii qui fundatus est in territorio Redense atunc jussit ipse Rex in sua presentia legere ipso precepto et ipsa carta quod Obtaredus ividem hostendit. Et cum ipsas scripturas audivit ipse Rex una cum supra dictos fideles suos invenit eas validas. Ita interrogavit ipse Rex isto presente Asemundo Abba quale scriptura exinde abebat unde predictus Obtaredus Abba se reclamavit in eorum presentia. Ille autem in eorum presentia hostendit suos preceptos conscriptos de condam domno Ludovico et domno Karulo Rege quod illi fecerunt ad suos antecessores de predictas cellulas. Et cum audivit ipse Rex ipsos preceptos cognovit eos quod veri erant et legibus facti et laudavit eos ipsos preceptos quod condam pater suus Ludovicus fecerat similiter et obtoregavit illum alium preceptum quod ipse Rex exinde fecerat post hovitum Patri sui a predicto monasterio Balneolas de ipsas cellulas que ibi sunt subiectas: et cum hoc fecisset in eadem ora sic precepit ipse Rex ipso precepto tollere et ipsa carta ad Octaredo Abba et iussit eas dari ad isto presente Ansemundo Abbate unde contentio erat inter predictos Abbates. Et dum ego Ansemundus tenere ipsa cellulas per ipsos preceptos quod domnus noster quondam Karolus michi obtoregavit sic venit Obtaredus Abba huna cum suos monachos sic prendiderunt eas ipsas cellulas de mea potestate absque iussione Regis. Tunc ego Ansemundus perrexit cum domno Teuthario Episcopo et alios Episcopos cum meos preceptos ad locum ubi vocant Trecas civitatem ubi domnus Apostolicus et domnus Ludovicus residebant: sic veni ego ividem et sic me reclamavi anate ipsum Regem de ipsas cellulas quod michi tultas erant et os tendi ipsos preceptos ante ipso Rege et ipsum preceptum quod tulit genitor suus ad Obtaredo Abba et fuerunt lecti et relecti in sua presentia et cum eos audivit laudavit adque obterecavit eos mihi tunc precepit mihi facere isto precepto quod fuit in vestra presentia lectus et relectus de predicto monasterio adque de ipsas celias superius scriptas. Hatunc ipse Rex Interrogavit supra dicto Episcopo Teuthario pro quod remansit postquam senior noster tulit ipsum preceptum ad Obtaredo in Eptiniaco et iussit eum donare ad istum presentem Ansemundo Abba et ibidem fui difinitum quomodo hoc remansit. Tunc respondit supra dictus Episcopus et dixit quia venerunt monachi de Sancto Policarpio his nominibus Tudulfus et Domnellus et adduxerunt epistola de seniori nostro sigillatam et monstraverunt ea mihi adque Daijlane et Suniario Comites et cum eas audivimus propterea hoc remansit. Atunc ipse Rex precepit mihi Teutario Episcopo ut de ipsas celias revestire fecisse isto presentem Ansemundo Abba sicuti et feci. Et tunc venit in presentía Domnellus ante domno Teutharia Episcopo et ante ipsos Comites et si proffessus est in eius presentía de ipsa epistola quod hostendit de ipsas celias quod domnus Karolus iussit eis facere et non fecit sed invalida est. Atunc nos Episcopus Comites et Judices cognoscentes rei veritatem de predictas cellulas secundum legis hordinem decrevimus fieri notitia per quod predictus Habba una cum suos monachos ipsas iam dictas cellulas habeant teneant et possideant cum hommes aiacensias illorum vindicet adque defendant hasque hulla inquietatione hominum et gaudeant se hunusquisque in nostro supra dictorum iudicio. Data et cofirmata notitia VI kalendas julias anno primo quod hovit Ludovicus Rex.

Teutharius Sancte Gerundensis Ecclesie Episcopus. ss. Undila. Daflanus Comes. Ascaricus presbiter. ss. Signo † Solacius. Ansemundus ss. Samson presbiter ss. + Streminius Archipresbiter ss. Guifredus presbiter ss. Exirius presbiter ss. Senior… ss. Arannisdus presbiter ss. Inbolatus presbiter. ss + Hutarius presbiter. ss. Sclua presbiter ss. Anusco ss. Wigila presbiter ss. Procorus ss. Gildefredus presbiter rogitus scripsi die et anuo supra inserto ss."2

Traducció de Joan Bellès i Sallent

"En nom de Déu es reuniren a la vila de Castelló, al territori de Peralada, el senyor Teuter, bisbe de la seu de Girona, i el senyor Delà, comte, per escoltar nombroses causes i dictaminar un judici correcte, juntament amb els jutges que presidien amb ells, els quals estaven obligats a jutjar, a escoltar les causes i a dirimir-Ies, o sigui Undilà, Salgis, Gotmar, Idoni, Faunà, Ennegó, jutges, com també Axió, Ansulf, Anilà, Eugnemir, Tuructulf, abats, i Rovencand, Guisad, arxiprestes, Estermeni, Esclua i Exibió, Ilduir, Samsó, Teuderic, senyors, Adelfi, Godobert, Miró, Guifré, Guisimir, sacerdots. I també en presència d’Ennec, Tassi, Fluridi, Guigilà, Teodoric, Joan Gu…rnard, Teuderic, Nitard, Miró, Guimarà, Bertamunc, Ató, Ardegari, Audegari, Eldesind, Sesomund, Solaci, Arnau, Alaric, Itaci, Abelsoni, Abetori, Gogí, Saió i de molts altres clergues, monjos i bons homes laics i amb nombrosa presència de molts que veiem junt a aquests. Davant d’ells s’ha presentat Ansemund, abat del cenobi de Sant Esteve màrtir de Crist, el qual monestir és fundat al territori de Besalú, al lloc anomenat Banyoles, que és sobre el riu Terri, i ha vingut amb els seus preceptes i escriptures, on es fa referència a les cel·les que hi ha al lloc de Toló, al territori de Peralada, d’on prové la desavinença entre l’abat Ansemund i l’abat Obtared. Les esmentades cel·les són les de Sant Joan Baptista, que és al costat de l’estany, l’altre és a Penida de Sant Cebrià i l’altra és la cella de Sant Fruitós i de Sant Pere, que l’abat Ansemund reclama com a part de l’esmentat monestir, tal com figura en els preceptes que ací han estat llegits i rellegits davant l’esmentat pontífex, el comte i els jutges esmentats. I amb aquests documents s’ha presentat l’abat Ansemund en llur presència i ha dit: Tingueu a bé escoltar-me juntament amb aquest senyor Teuter, bisbe de la seu de Girona, sobre la manera com el difunt rei Lluís me l’envià com missatger perquè jo fos revestit del domini de les esmentades cel·les en nom del susdit monestir, atès que consta en aquests preceptes que el seu avi, el difunt Lluís, i el seu pare de bona memòria, el difunt Carles, les van donar a l’esmentat monestir per a remei de la seva ànima, i en el precepte que el difunt rei Lluís va fer a favor meu, però el senyor bisbe no volgué complir el que el rei li havia manat. Per això us en faig sabedors. Aleshores nosaltres, el comte, els abats, els preveres i els jutges, hem preguntat al senyor Teuter, bisbe, què responia sobre aquest afer. Ell, tanmateix, en la seva resposta ha manifestat clarament que mentre jo em trobava al palau d’Attigny en una reunió de bisbes, en presència del senyor rei, el difunt Carles, on es trobaven reunits el bisbe i Adalguer, Bern, Truduí, bisbes, Gailó. Arnulf, Guaniló, Segemund, abats, i Landaí, comte palatí, i Bernat, marquès, i molts altres homes que hi eren presents, comparegué davant d’ells l’abat Obtared per reclamar davant del rei mateix amb un precepte i un carta de donació, on constava que les esmentades cel·les formaven part del monestir de Sant Policarp que hi ha fundat al territori de Rasès. Aleshores el rei ordenà que fossin llegits davant seu els preceptes i la carta que Obtared posseïa. I en havent escoltat les escriptures, el rei i els esmentats servidors seus les trobaren vàlides. Així el rei preguntà a aquest abat Ansemond que hi era present quins documents tenia sobre això que l’esmentat Obtared venia a reclamar en presència seva. Aquell mostrà davant seu els preceptes escrits pel difunt senyor Lluís i el senyor Carles concedits als seus antecessors respecte a les esmentades cel·les. I quan el rei hagué escoltat els preceptes reconegué que eren autèntics i ajustats a les lleis i aprovà aquells preceptes fets pel rei difunt pare Lluís i igualment corroborà aquell altre precepte que el rei havia fet després de la mort del seu pare a favor del susdit monestir de Banyoles sobre aquelles cel·les que li eren subjectes. I després de fer això, en aquell mateix moment el rei ordenà que fossin llevats a Obtared el precepte i la carta i que fossin donats a aquest abat Ansemund ací present, de la qual cosa sorgia el contenciós entre els esmentats abats. I mentre jo, Ansemund, retenia les cel·les en virtut dels preceptes que el nostre senyor, el difunt Carles, m’atorgà, es presentà l’abat Obtared juntament amb els seus monjos i sostragueren les cel·les de la meva potestat sense permís del rei. Aleshores jo, Ansemund, juntament amb el senyor Teuter, bisbe, i amb altres bisbes, em vaig adreçar amb el meus preceptes al lloc anomenat ciutat de Treques, on residien el senyor apostòtic i el senyor Lluís, m’hi vaig presentar i vaig fer una reclamació davant el rei sobre les cel·les que m’havien estat preses i vaig mostrar els preceptes davant el rei i el precepte que el seu pare prengué a l’abat Obtared; foren llegits i rellegits en presència meva i, quan els hagué escoltat, els aprovà i me’ls atorgà. Aleshores m’ordenà que fes aquest document que ha estat llegit i acceptat davant vostre sobre l’esmentat monestir i les damunt dites cel·les. Aleshores el rei preguntà a l’esmentat bisbe Teuter com havia restat aquest afer després que el senyor nostre hagués pres els documents o Obtared a Attigny, a més de donar-los a l’abat Ansemund ací present i allí quedà aclarit de la manera que això havia estat establert. Aleshores el susdit bisbe contestà i digué que vingueren uns monjos de Sant Policarp anomenats Teodulf i Domnell, els quals portaren una carta del senyor nostre, segellada, i me la mostraren a mi i als comtes Delà i Sunyer. I quan les haguérem escoltat, restaren així les coses. Aleshores el rei m’ordenà a mi, Teuter, bisbe, que fes prendre possessió d’aquestes cel·les a l’esmentat abat Ansemund, ací present, com així vaig fer. Aleshores es presentà Domnell davant el senyor Teuter, bisbe, i davant els comtes i en presència seva declarà sobre la carta que els mostrà sobre les cel·les i que ordenà de fer a favor d’ells el senyor Carles, però que no féu, sinó que és invàlida. Per tant, nosaltres, els bisbes, els comtes, i els jutges, coneixent la veritat de l’afer sobre les esmentades cel·les, segons les normes de la llei, ordenem que es faci la notificació per la qual l’esmentat abat, juntament amb els seus monjos tinguin, retinguin i posseeixin les esmentades cel·les amb totes les seves adjacències, que les reivindiquin i les defensin sense cap perturbació davant els homes i s’alegrin tots ells en el nostre judici sobre els afers esmentats. Notificació donada i confirmada el dia sisè de les calendes de juliol de l’any primer després de la mort del rei Lluís.

Teuter, bisbe de la santa església de Girona, ho sotascriu. Undila. Delà, comte. Ascaric, prevere, ho sotascriu. Solaci ho signo. Ansemund ho sotascric. Samsó, prevere, ho sotascric. Estremini, arxipreste, ho sotascric. Guifré, prevere, ho sotascric. Exiri, prevere, ho sotascric. Senior… ho sotascric. Aranisde, prevere, ho sotascric. Inbolat, prevere, ho sotascric. Hutari, prevere, ho sotascric. Esclua, prevere, ho sotascric. Anusc ho sotascric. Guigila, prevere, ho sotascric. Pròcor ho sotascric. Goldefred, prevere, el qual, pregat, ho he escrit el dia i any que figuren damunt."2

1 Catalunya Carolíngia, Volum V, els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Perelada. Per Santiago Sobrequés Sebastià Riera i Manuel Rovira.
2 Catalunya Romànica, Volum VIII. Per iquel-Didac Piñero i Costa, Enric Carreras i Vigorós, Benjamí Bofarull i Gallofrè i Joasn Badia i Homs.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)