Santa Maria d'Agullana

Santa Maria d'Agullana

Vist: 8490
Santa Maria d'Agullana

El lloc d'Agullana apareix esmentat en un precepte del rei Lluís II de l'any 878, a favor de Santa Maria d'Arles, en relació a l'alou de Panissars que era confirmat a l'esmentat monestir: "Aguliana ubi dicitur Panoniores...". L'any 881 el monestir d'Arles fou afavorit pel rei Carloman amb un nou precepte que és còpia de l'esmentat abans. 

En un document de l'any 982 és esmentada l'església de Santa maria d'Agullana. Es tracta del testament sacramentari del clergue Guiu o Guigo, un terratinent conspicu de l'època, fill de Vitiza i Aisó, el qual morí el dia de Nadal de l'any 981. Hi és confirmat com a possessió de Santa Maria d'Agullana (Aculiana) l'alou que el difunt ja havia donat.

L'any 1012 fou celebrat un judici a Sant Martí de Perelada sobre la possessió de l'alou del vilar d'Abellars que reclamava l'abadia de Sant Quirc de Colera, per haver-lo retingut el vescomte Dalmau. A la sentència favorable a l'abat, consta que el vilar limitava per migjorn amb el camí antic de Cantallops a Agullana: "ipsa strada vetula qui discurrit de Cantalopus ad ipsa Aguliana".

Santa Maria d'Agullana és un temple d'una sola nau, orientada a llevant, que és capçada per un absis de planta semicircular. A l'extrem oriental de la nau i a l'exterior hi ha dues capelles, una a cada costat, a manera de creuer molt poc destacat. L'edifici és d'una gran solidesa i de mides considerables, però també destaca per la seva alçada i notable esveltesa.

La volta de la nau és marcadament apuntada i seguida, sense arcs torals. És construïda amb carreus grossos, ben escairats, que es disposen en filades longitudinals.

L'absis s'obre a la nau per mitjà d'un doble plec, apuntat i adovellat, en gradació. La seva volta afecta una forma ametllada i és també de carreuada, de filades regulars i concèntriques. Les dues capelles disposades a manera de transsepte tenen voltes de canó, de perfil de mig punt, també de carreus. Les voltes de la nau i de l'absis arrenquen de cornises de secció de quart de cercle. A l'absis, sota la cornisa, corre un fris ornamental on hi ha una alternança de mènsules entre dents de serra. La cornisa ressegueix, a l'extradós, els arcs interns de les finestres. En el parament interior de l'absis hi ha dues fornícules d'arquets de mig punt. A l'extrem occidental de la nau hi ha un cor afegit en època tardana, de creueria.

L'entrada única és al centre del mur meridional de la nau. És una interessant portada formada per sis arquivoltes de mig punt en gradació que arrenquen d'una imposta horitzontal; l'externa és decorada i resseguida per una motllura a manera de guardapols; hi ha quatre columnes  amb quatre capitells, una llinda monolítica llisa, mentre que el timpà ha desaparegut i el seu espai ha estat convertit en una obertura.

La il·luminació de l'edifici es realitza per mitjà de quatre finestres de doble biaix i arcs de mig punt, una de les quals és al fons de l'absis, unes altres dues són al mur meridional de la nau i la darrera al frontis, lúnica obertura d'aquesta façana. A més hi ha unes altres dues finestrees, però d'una sola esqueixada i arcs monolítics, que s'obren al mur de llevant de les dues capelles que formen el creuer. Finalment a la capçalera de la nau sobre la comunicació amb l'absis hi ha dos ulls de bou.

La decoració de l'absis es completa, a l'exterior, amb uns motius ornamentals que coronen el mur horitzontalment; sota la cornisa incurvada corre un fris de dents de serra i sota d'ella hi ha un seguit d'arcuacions, ininterrompudes a tot l'hemicicle absidal, ja que no hi ha lesenes. Cadascuna d'aquestes arcuacions és tallada en una sola pedra, tot i les mides força grans per a aquest tipus d'element. Les mènsules dels arquets són formades per dues peces en gradació, de les quals, en secció, una és de quart de bocell i l'altra de cavet. Els espais semicirculars o petits timpans que emmarquen les arcuacions són formats, cadascun, per dos carreus, entre els quals hom deixà una separació que crea una mena de falses obertures, que tenen l'aspecte de petites i estretes segeteres. Aquesta singular disposició dóna al conjunt de la decoració llombarda -d'època avançada i ja molt evolucionada- d'aquest absis, un aspecte força insòlit.

Sobre el frontis o façana de ponent es dreça un campanar d'espadanya, de dos pisos d'arcades força singulars per la seva estructura i dimensions. La part inferior d'aquest campanar és formada per quatre altes i grosses pilastres closes per tres arcades adovellades, de mig punt. El pis superior té tres pilastres i dues arcades, aquestes però, de quart de cercle. El conjunt és coronat per un pinyó, els vessants del qual ressegueix una cornisa incurvada; una motllura horitzontal de la mateixa forma marca la divisòria entre els dos pisos de l'espadanya. 

L'església romànica no ha sofert alteracions d'importància. Sobre l'extrem oriental de la coberta de la nau s'aixecà al segle XVII o al XVIII un comunidor. És un torricó de planta quadrada i teulada en forma de piràmide1.

1 Catalunya Romànica Vol. IX, Joan Badia i Homs

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)