El Ripollès és una comarca pirinenca configurada en tres valls: la de Camprodon, la de Ribes i el Baix Ripollès. Cims com el Puigmal, o el Bastiments, fregant els 3.000 m d'alçada, atalaien els 19 pobles que esquitxen el territori, la majoria dels quals són d'origen medieval.
Les troballes d'instruments de pedra, agulles de banya i de fusta, i fins i tot d'alguns gravats figuratius, fetes al tuc de Fustanyà i darrerament a sota Palou, confirmen l'existència de pobladors al Ripollès des del paleolític inferior (més de 150.000 anys).
Des d'aleshores, el que avui entenem com a comarca del Ripollès, tot i la seva unitat geogràfica, ha passat per una història administrativa força dispersa. En els seus orígens els territoris o pagus de la comarca havien format part, en moments diferents, dels comtats de la Cerdanya, Osona i Besalú.
L'organització definitiva de les vegueries catalanes durant el segle XIII va remarcar més que mai l'esquarterament administratiu del Ripollès, i el convertí en l'indret de Catalunya on hi havia més vegueries i sotsvegueries en menys espai: les vegueries de Camprodon i Ripoll i les sotsvegueries de Ribes i la Ral. Aquesta divisió administrativa, però, s'anà afeblint al llarg dels segles XV i XVI, i a mitjan segle XVII tota la comarca estava sota jurisdicció de la mateixa vegueria.
Informació extreta de www.elripolles.com
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)