Masos de Llançà

El terme de Llançà està situat al nord de la  penínsul del Cap de Creus. Comprèn les terres de la vall de la riera de la Valleta i les muntanyes que l'envolten, en la zona de contacte entre els vessants sud-orientals de l'Albera i l'extrem nord de la serra de Rodes, alhora que ostenta un llarg tram costaner situat entre la costa del Port de la Selva i Colera. Aquests serrats muntanyosos conformen els límits naturals de Llançà amb els pobles veïns, així el pic d'Esquer, en l'extrem nord-oest i les carenes que de la serra de la Balmeta davallen cap al mar, amb el puig del Llop de 452 metres i el puig Tifell de 405 metres, són el seu límit natural amb Colera. La serra de la Baga d'en Ferran, amb el puig de Sant Silvestre de 225 metres, a ponent, separa Llançà de Vilamaniscle i Garriguella. Les estribacions de la serra de Rodes, amb el Montperdut de 324 metres, la serra d'Estela i el puig Vaquer de 431 metres, al sud, formen frontera amb Vilajuïga i el Port de la Selva. Llançà també limita a nord-oest amb l'extens terme de Rabós d'Empordà1.

Veure també: Patrimoni de Llançà

1 Girona pas a pas, de Dolors Grau i Lluís Planas

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)

Mas Villiter

El mas Villiter, també esmentat antigament com a mas Marcet i actualment com a mas Fulcarà, estava enclavat a la petita vall de Villiter i el regava el rec homònim que desguassa a la riera de Llançà.

Llegeix més...

Mas d'en Tolsanes

Esmentat també com a mas Poch de l'Estany. Està situat molt proper al veïnat de Setcases (actual estació del tren), que també presideix la gran esplanada de la Salanca, situat sobre un promontori a migdia de l'antic estany d'en Poch, avui dessecat.

Llegeix més...

Mas de Madres

El mas de Madres ja existia a mitjans del segle XIV i pertanyia a un cert Pere Quintana. Després passà a Bernat Palau i l'any 1384 fou adquirit per Guillem Bonet de Llançà pel preu de 25 lliures.

Llegeix més...

Mas Heras

El Mas Heras, també s'anomenava antigament Mas Corts i actualment Mas d'en Gifre.

Havia estat l'heretat més important de Llançà, pertanyent a la nissaga Heras, que fou adquirit a finals del segle XVI per Bernat Heras, masover de la capella de Sant Baldiri, el qual testà a favor del seu fill Antoni Heras que es definia com a "Pagès del mas Heras". Fou el primer a establir terres pròpies pel conreu de vinyes. Els hereus exerciren diversos càrrecs locals: batlles de l'abat de Sant Pere de Rodes, cònsols de Llançà i administradors de l'Hospital.

Llegeix més...