El terme de Fortià es troba situat a la plana al·luvial de l'Alt Empordà, en l'interfluvi del riu Muga i Fluvià, al sud de Vila-sacra i Perelada.
Fortià era travessat per la via Heràclea que unia Cadis amb Roma. Aquest camí sortia d´Empúries per Cinclaus, aviat trencava cap al nord, passant per Pelacalç i Saldet; continuava per la Bomba, Riumors i Fortià fins arribar sinuosament a Castelló d´Empúries i, d´allí, fins a Delfià i Rabós. Superat el coll de Belitres, arribava a Cotlliure seguint els cursos dels rius Orlina, Freixe i Ravener. Posteriorment es va convertir en via Augusta, a la part hispana, i via Domitia, a l´altra banda dels Pirineus.
Fortià fou un lloc del comtat d´Empúries dominat pels monjos de Sant Pere de Rodes des d´època altmedieval. El primer document escrit conegut fins ara que esmenta Fortià és una epístola del papa Benet VI del 971 adreçada a l´abat Hildesind en què s´al.ludeix a Fortià i Fortianell (in villa Palatioli quem vocant Furtianum superiorem et Furtianellum minorem) i igualment en un precepte de Lotari del 982 i, encara, en una epístola de Joan XV del 990; en aquesta primera època el poble s´anomena també Palol. En aquests primers moments també es coneixia amb el nom de Palol.
L´església és esmentada des del 1150, quan fou consagrada l´església de Sant Mamet de Riumors i el bisbe de Girona, Berenguer de Llers, volgué dotar el nou temple amb una extensa possessió situada el terme de l´església de Santi Juliani de Fortiano, cosa a la qual s´oposà l´abat de Sant Pere de Rodes i altres personatges, entre els quals un tal Ponç de Fortianello. Figura després en les Rationes decimarum del 1279 i 1280 i als nomenclàtors del segle XIV com a parròquia.
El comte d´Empúries, Ponç Hug IV, concedí llicència a l´abat del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes l´any 1282, per poder edificar una nova població a la parròquia de Sant Julià de Fortià amb la declaració d´homes lliures dels mals usos i obligacions militars per a tots aquells nous pobladors, així com també l´elecció de batlle i la jurisdicció civil i la meitat de la criminal o penal. Aquest privilegi del segle XIII es tracta d´una verdadera carta de població i, doncs, un document cabdal per a la història local de Fortià. S´adreçava a tots els pobladors tant presents com esdevenidors, és a dir, mostrava la nota de permanència pròpia de tota regulació jurídica.
Ignorem si el monestir repoblà Fortià, encara que sembla que més aviat no va ocórrer, però s´ignoren les causes que ho motivaren. L´any següent, el 1283, el mateix comte d´Empúries concedia l´exenció dels mals usos i no fa cap referència a cap senyor feudal més. En prendre possessió del comtat d´Empúries el rei Martí I el 1405 confirmà aquesta franquícia. El document original del 1282 fou publicat per Francesc Montsalvatge a "Notícies Històriques" del 1902, volum XII, pàgs. 262-264 i el pergamí original es troba a l´Arxiu de la Corona d´Aragó de Barcelona.
La vila agafa importància a partir del segle XIII, com a conseqüència d'una carta de població atorgada pel monestir de Sant Pere de Rodes amb el permís del comte emporità. Anys més tard, ja en el segle XIV i encara no es pot assegurar, sembla que neix a Fortià la futura reina Sibil·la. Vídua d'Artal de Foces, esdevingué amistançada (1375) i més tard muller (1377) de Pere III el Cerimoniós, esdevenint una de les poques reines catalanes que ha tingut el país.
A l'any 1421 un gran aiguat que afectà moltes poblacions de l'Empordà, enrunà bona part de la vila i dificulta la troballa de restes arqueològiuqes anteriors.
Informació extreta del llibre "Girona Pas a Pas" i els web de l'ajuntament de Fortià
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)