Al segle IX el trobem identificat com a Crispianus, derivat de l'antropònim llatí Crispius.
Crespià el trobem esmentat en preceptes reials dels segles IX i X (834, 844 ,881 i 922) i en una butlla del papa Silvestre II del 1002, on es nomena Crespià com una possessió del bisbe de Girona, domini que a l'any 1019 passa a la canònica de la seu gironina. La parròquia de Santa Eulàlia de Crespià, és citada l'any 1151, si be en alguns documents s'esmenta que la parròquia de Crespià està dedicada a Sant Marc, com és el cas d'un document del 1131en que s'esmenta que B. Adallet posseeix propietats a la parròquia de Sant Marc de Crespià, i un altre del 1156 que ens explica que Guillem Adenar restitueix esglésies al bisbe de Girona, entre les que hi ha Sant marc de Crespià. Mn. Lluís G. Constans afirma que l'església fou consagrada l'any 1163 per l'abat de Sant Pere de Besalú, Bernat II, però no indica la font de la seva afirmació ni ens parla de l'origen de l'advocació de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida que ha perviscut fins avui en aquesta parròquia. El temple és romànic; les capelles laterals foren afegides a l'edifici el 1643. Inclou l'agregat dels sants Just i Pastor de Pedrinyà, citat a l'any 1350, amb temple dels segles XII-XIII.
(Foto de l'any 1919)
Altres continguts: Arqueologia a Crespià, Patrimoni de Crespià
Informació extreta de:
Repertori de l'Arxiu Diocesà de Girona, de Josep M. Marquès
Nota de M. Mercè Mola i Casanovas (Revista de Banyoles)
Fons fotogràfic Salvany
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)
