El primer document que es coneix relatiu a la família Porcioles de Crespià, correspon a l'acta d'infeudació d'un Porcioles en el poble i terme, l'any 1273, atorgada pel bisbe de Girona. No es pot descartar la hipòtesi que s'instal·lessin a Crespià, tal i com possiblement feren també altres famílies, després del desastre càtar, a Muret, l'any 12131.
El 22 de desmbre de 1486, Bartomeu Bruguera de Serinyà, que per matrimoni entrà a formar part de la família Porcioles, obté Privilegi Militar de Ferran el Católic per haver defensat el rei i la seva mare, Joana Enríquez, durant el setge de Girona1.
Avui, la situació de la casa pairal, coneguda també per Can Ramon, és al carrer Major i fa xamfrà amb el carrer de les Escoles, que el separa de l'antic Hospital i la capella de Santa Llúcia. Arriba fins al torrent, formant un porxo que fa de la casa, amb el conjunt en que està immergida, un dels punts més pintorescos del poble. Els escuts que es veuen sobre el portal palesen el rang que en determinades èpoques tingueren els seus habitants1.
En el transcurs dels segles, la descendència masculina, d'hereu a hereu, de la família Porcioles es trencà dues vegades, però es mantingué el cognom. En la segona d'aquestes avinenteses, la pubilla Porcioles fou la que es casà amb el Bartomeu Bruguera que hem esmentat i que fou l'orígen del "de" que utilitzen els Porcioles, com a conseqüència del cordó militar atorgat a aquest avantpassat1.
Els Porcioles van fer construir, entre d'altres coses, l'altar major de la parròquia de Crespià, destruït durant la Guerra Civil de 1936-39, i tingueren sepultura a la nau central de l'església, on encara es pot veure just abans de pujar al presbiteri1.
1 Crespià. Quaderns de la Revista de Girona, Jaume Busquets i Mensa
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)