L'església parroquial de Santa Maria forma part del conjunt de Pujals dels Cavallers, situat al cim d'un dels turons que separen les rieres del Garrumbert i la Farga1. Trobem citat l'indret l'any 1019 com a Pugals, el 1129 com a Puials i el 1349 com a Puigalt, fins el 1362 amb l'expressió definitiva de Santa Maria de Podialibus Militum2.
El temple és un edifici d'una nau cobert amb volta lleugerament apuntada i absis semicircular capçat a llevant. La coberta fou realçada i a la nau s'obriren simètricament dues capelles. S'afegí, a més, una sagristia que tapa parcialment la part de migdia de l'absis.
L'accés al sotacobert i el campanar es realitza mitjançant una escala exterior que arrenca del costat de la porta principal a la façana de ponent. El campanar és d'espadanya, constituït per tres pilars senzills, i cobert amb un teulat de dos aiguavessos suportat per bigues en voladís perpendiculars a la façana i encastades a cada pilar.
Al fons de l'absis s'obre una senzilla finestra de doble esqueixada, amb una llinda que sembla haver estat renovada tardanament. A la banda de migdia de l'absis també n'hi ha una altra, tapada a l'interior però oberta dins la sagristia. Sobre les finestres resta part d'una imposta amb motllura en cavet, que es manifesta a l'exterior. La portada és constituïda per una simple obertura amb arc de mig punt i llargues dovelles, probablement fruit d'una reforma del segle XVII. Per damunt hi ha una petita finestra amb llinda d'una peça formant un arquet de mig punt.
L'aparell de l'absis, la façana i la meitat de ponent dels murs laterals són constituïts per filades regulars de grans carreus ben tallats d'uns 50x30 cm, en general de pedra sorrenca, si bé les dovelles de la primera porta i la part interior més propera a la façana són de travertí del pla de Banyoles. En canvi, la resta de murs tant a l'interior com a l'exterior ofereixen un aparell de petites dimensions, irregular i d'aparença basta, d'època molt anterior a la façana i l'absis. Aquest fet i la inusual proporció allargada de la nau fan pensar en l'existència als segles XII XII d'una esglesiola de planta rectangular d'uns 4x8 m, ampliada al segle XIII amb un nou absis i una façana. Les altres reformes esmentades, entre les quals potser podria haver la renovació de la volta, són molt més tardanes, del segle XVII en endavant.
Prop de l'església s'aixeca el mas anomenat "La Torra", que pot correspondre al solar de l'antiga família de Pujals, esmentada des del segle XI, i que, si bé ha estat objecte de nombroses reformes a la base de l'angle de nord-est, hom pot observar restes de l'aparell fins i tot anteriors a aquesta època1.
1 Catalunya Romànica, Vol.V, Jeroni Moner i Codina i Jaume Riera i Micaló
2 Catalunya Romànica, Vol.V, Antoni Sanz i Alguacil
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)
