L'església parroquial de Sant Pere de Montfullà és una basílica pre-romànica, amb una nau, creuer i campanar, que data del 882. Tenia el títol de honorífic de basílica perquè comptava amb el privilegi d'estar sota la protecció dels successors de Sant Pere i perquè el seu origen era romà. De fet es va emplaçar sobre les restes d'una rica vil·la romana. Els cristians perseguits practicaven els seus cultes d'amagat, fins l'arribada de la pau de Constantí, quan van convertir algunes dependències de les vil·les en capelles. De l'antiga basílica romànica, d'una sola nau i altar orientat a l'est, se'n conserva encara un ull de bou, algun mur i la base del campanar d'espadanya¹.

Al llarg de la seva història, ha viscut nombroses reformes i modificacions. Així durant tot el segle XVII s'hi van fer diferents actuacions, començant per la reposició de les dues campanes, la que feia el toc de migdia i la que feia el toc de mort, per a les quals es va concedir llicència de beneir el 12 de juny de 1617. Després es va fer l'ampliació del temple, modificant la part est de la nau principal i afegint-hi les naus de creuer. El 1621 es va donar llicència per canviar uns altars de lloc a fi d'elevar la volta del temple i per vendre ciris per aquest fi. L'última ampliació del temple, feta entre els anys 1759 (esgrafiat a la façana) i el 1760 (esgrafiat en una finestra en forma d'espitllera, a la part nord), va allargar i eixamplar la nau principal, va construir el campanar actual, la façana i l'escalinata que dóna accés a l'església i al terraplè del pedró¹.

A la façana en destaca la petita fornícula amb la imatge de Sant Pere (reproducció a escala de la imatge de la façana de la catedral de Girona i l'esgrafiat: "TV ES PETRUS ET SVPER HANC PETRA AEDIFICABO ECCLESIAM MEAM HIC EST DOMVS DEI ET PORTA COELI 1900". l'any 1900, que està esgrafiat a la façana, correspon a l'any en que es va reformar la porta principal i les capelles laterals. Els batents de fusta de la porta actual porten gravada per la part interior la data de 1850. A la dreta i l'esquerra del retaule de l'absis trobem les imatges de Sant Narcís i de Sant Salvador d'Horta. A les parets hi ha dibuixos estampats sobre roba que són còpia de tapissos famosos. Tots aquests elements procedents del Bisbat, han servit per reposar la imatgeria i els objectes de culte destruïts durant la Guerra Civil¹.

En una de les capelles laterals destaca un retaule plateresc (s. XVIII) presidit per la figura de Sant Josep i rematat per un bust de Sant Francesc de Paula. Davant d'aquesta capella lateral es troba un templet de fusta (s. XVIII) que guarda una urna amb la custòdia. A la primera capella lateral esquerra hi ha una gran pintura a l'oli del Sant Crist, obra del pintor Caselles (s. XX). L'any 1989 es va restaurar la teulada i la façana de l'església amb la col·laboració del Bisbat i l'Ajuntament de Bescanó¹.

Durant l'Alta Edat Mitjana, es converteix en seu d'una de les quatre parròquies medievals (Vilanna, Montfullà, Estanyol i Bescanó). Durant el govern napoleònic (1812-14) Montfullà és cap d'un municipi format per Salt, Bescanó i Vilanna. La Festa Major de Montfullà se celebra per Sant Pere, el 29 de juny¹.

¹ Ajuntament de Bescanó, Lluís Solé i Perich

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)