L´origen del poble és ja romà. Aquests en ocupar el nostre paí­s i colonitzar-lo d´una manera racional, van topar-se amb una zona natural: el riu Tordera, camí­ d´entrada per penetrar finalment a l´interior. A la desembocadura del mateix, en les terres de la riba dreta, una plana plena de estanys que es comunicaven amb escorrancs fins arribar al mar. Tot això produït per les intermitents avingudes que trencaven periòdicament la riba i inundaven les terres d´al·luvió arrossegades pel mateix riu. Talment veieren un paratge "d´estanys bufadors" - Pallus Follis. Així­ bateja per sempre l´emplaçament del Pala-Folls actual.Si mirem avui la configuració del terme, veurem que a més del Palafolls fet pel treball del riu, hi ha dues parts ben definides: la de ponent, fent mur a les valls de St. Genis i Vallplana, muntanyes on acaben on acaba la serralada del Montnegre, paral·lela a la costa i amb el turó mes alt de la contrada, el Miralles. Com a complement i en angle recte, l´apèndix que dóna la perspectiva al terme de Palafolls, els turons del Castell, que acaben als peus mateixos de la plana del riu. La situació especial d´aquestes altituds, lliures completament de tot obstacle i per tant d´una visibilitat il·limitada en tots sentits, van fer sens dubte, que es construí­s pels feudals de la reconquesta la més gran fortalesa-castell residencial de la comarca, avui restes que encara veiem majestuoses i que afortunadament són respectades i conservades.

L´altre part són les valls formades per aquestes muntanyes. La de Sant Genis, on hi ha la part més antiga de la població, amb l´esglèsia romànica del segle XII i la riera al fons, que s´esmuny cap a Malgrat. Al nord, separada de l´anterior pels turons del Castell, la Vallplana, més petita, amb un veïnat d´una dotzena de cases escampades i una riereta del mateix nom que s´uneix amb la Tordera.

A ambdós vessants de la serralada del Castell queden mirant cap a Tordera i amb poc espai, unes cases d´un veïnat petit i d´escàs conreu. I en direcció a Malgrat, molt més extensa i en pendent suau, tot l´emplaçament del poble de Palafolls, amb totes les serves derivacions de veïnats ancestrals i nou barris, és a dir, on avui hi ha tot el gran fort de la població.

Resta per fi per detallar pa part que he esmentat en primer lloc, la plana feta decurs de milers d´anys pel continu treball del riu i els seus afluents, arrossegant el gres en descomposició de les muntanyes del Montseny i Guilleries, que sense dificultats n´arroseguen en gran quantitat fent els immensos i únics sorrals i saulons de la plana. Hi emmagatzema una gran reserva aqüí­fera i s´hi ha creat un delta fertilí­ssim, amb una sorra excel·lent i única.

La parròquia de Sant Gení­s de Palafolls, dintre el terme municipal de Palafolls, és citada a l'any 948. Fou coneguda també amb el nom de Sant Gení­s de Vilelles. El temple és romànic amb modificacions dels s. XVI i XVIII. Té dins del seu terme la capella de sant Pere de Vivelles, existent el 1204.

Informació extreta de:
web de l'Ajuntament de Palafolls
Repertori General de l'Arxiu Diocesà de Girona, de Josep M. Marquès
 

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)