Banyoles està situada en el mateix pla que porta el seu nom, assentat sobre la falla de contacte de la depressió empordanesa amb el sector muntanyenc de Rocacorba, damunt d'un espai cobert de travertins lacustres corresponents als nivells més antics que havia assolit el llac de Banyoles.
Situat a ponent, el seu llac és d'orígen tectònic i càrstic, amb una característica forma de vuit que ocupa una superfície de 1.075.315 m2. El seu desguassament origina el riu Terri per mitjà d'emissaris que travessen el nucli urbà de la població, canalitzats des de fa segles i aprofitats per a la indústria (Rec del Guémol, Rec Major, Rec de la Figuera, Rec d'en Xo, Rec d'en Teixidor o Rec de ca n'Hortes).
El poblament de la zona ve de molt antic com ho demostren les troballes prehistòriques dels seus voltants i la descoberta de cabanes del paleolític situades a vora del llac, en el jaciment de la Draga.
La vila medieval es desenvolupà entre el Monestir de Sant Esteve, fundat al segle IX, i l'església de Santa Maria dels Turers, documentada en el 1017. El conjunt de la vila esta plena d'edificis enllaçats per carrers estrets i tortuosos que mantenen l'aire medieval de la població, entre d'altres podem destacar la Llotja del Tint, la Pia Almoina i la Plaça Porticada de finals del segle XIII.
Informació extreta del llibre "Girona Pas a Pas"
Veure també: Arqueologia a Banyoles, Història de Banyoles, Masos i Pairalies de Banyoles
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)