La ciutat d'Olot, a la vall alta del Fluvià, al centre de la Garrotxa, es troba emmarcada per tres antics volcans: el Montsacopa, el Montolivet i la Garrinada. El riu Fluvià travessa tota la població i el Ridaura drena la part septentrional. La serra de Sant Miquel del Mont i la muntanya de Sant Valentí separen olot de la Vall de Bianya. La serra d'Aiguanegra la separa de Sant Joan les Fonts, la serra de Batet de l'antic municipi de Batet de la Serra, avui agregat a Olot, i la serra de Sant Valentí la separa de la Pinya, territori més obert i més planer.

És a partir dels segle IX i X que es té coneixement documental de dos nuclis d'Olot: el de Santa Maria a l'any 882 i el de Sant Esteve a l'any 977. Els primers elements urbans foren, a més de les esglésies, alguns masos, un pont i el molí d'en Roca. A partir d'aquí comencen a sorgir algunes cases vora del camí carreter que els unia (actual carrer Major) i per la zona del carrer de Clivillers.

A partir del 1097 Olot ja passa a ésser domini del monestir de Ripoll, els quals erigirien a la vila un palau i en el segle XII crearen l'administració o pabordia d'Olot.

Informació extreta del llibre "Girona Pas a Pas"

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)