El terme municipal de Riudaura es troba al'extrem occidental de la comarca de la Garrotxa, al límit amb el Ripollès, del qual el separa la muntanya de la serra de Puigestela, divisòria d'aigües entre el Fluvià i el Ter. El terme és drenat per la capçalera de la riera de Ridaura, que es forma prop del poble per la unió dels torrents de la Plana, de Valldossera, de Cortils i de la Font de Joan.
La vall ha estat poblada des de molt antic, tal i com ho demostren les troballes aqueològiques a la Cantina i els fragments de ceràmica i monedes de l'època romana.
En els segles IX i X ja es troben esmentats diferents llocs de la vall en l'acta de consagració de l'església de Riudaura el 858. La parròquia de Sant Miquel de Riudaura es va consagrar al'any 958 i passà a ésser més tard sufragània de la de Santa Maria de Bianya.
El fet més important per al desenvolupament de la població de Riudaura és la fundació del monestir de Santa Maria de Riudaura, fundat pel comte Guifré de Girona i Besalú a l'any 858 i quina església fou consagrada pel bisbe de Girona Sunifred l'any 858.
El 30 de juny de l'any 936, el comte Sunyer de Barcelona i Girona, dóna al monestir de Santa Maria de la Grassa la vil·la de Riudaura, situada en el comtat de Besalú, amb l’església de Santa Maria i una altra església que li pertany, amb el delmes, les primícies i les oblacions i amb tots els béns annexos.
La majoria de les masies escampades per les muntanyes que volten la vall on s'aixeca el poble de Riudaura tenen un estil arquitectònic popular, molt d'acord amb la resta de la comarca. Així podem veure grans galeries arcades, sovint en diferents pisos, i construccions amb molts edificis annexos.
La primera documentació sobre el lloc la trobem a l'any 852, en la fundació del monestir pel comte Wifred de Besalú, en que es descriu com "una vall erma i deserta" de nom Riodazzari.
Informació extreta de:
Girona Pas a Pas. Vol II ,
Viquipèdia,
Catalunya Carolíngia Vol.V
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)