Unes restes arqueològiques, trobades a començaments d'aquest segle al cim del castell de Begur són les primeres referències de poblament de Begur, una comarca on predominen destacats jaciments paleolítics i neolítics. Sens dubte, però, l'època medieval és molt més generosa quant a referències materials i documentals. El primer senyor feudal de Begur fou Arnust de Begur i el trobem documentat a inicis del segle XI. El castell de Begur és el símbol més emblemàtic d'aquesta època, per bé que a Esclanyà també hi ha notables mostres medievals: l'església de Sant Esteve d'Esclanyà, esmentada documentalment l'any 1280 i el castell d'Esclanyà, conegut popularment com la torre d'Esclanyà.
En els segles XVI i XVII sovintegen les ràtzies de pirates a les costes de Begur. Aquest episodi deixà una evident petja en el poble, ja que s'alçaren diverses torres per la defensa de l'invasor. Algunes torres avui encara resten dempeus.
La recerca i comercialització del corall ha estat una de les principals activitats econòmiques de Begur des del segle XIV. La crisi del sector coraller, afegida a les pèssimes perspectives de l'agricultura, amb una vinya fortament castigada per la fil.loxera, obligà a molts begurencs a travessar l'Atlàntic, a la recerca de fortuna en el continent americà. Al llarg del segle XIX més de 500 begurencs van emprendre aquesta ruta, entre els quals més del 87% van establir-se a l'illa de Cuba, mentre que la resta ho feren a d'altres països americans. La petja indiana determinà la configuració arquitectònica del poble. Fins el primer terç del segle XX, la indústria surera fou l'únic sector capaç de mantenir reeixida l'activitat econòmica de Begur. A partir de la segona meitat de segle, el turisme ha anat assolint protagonisme fins esdevenir la principal font de recursos del municipi.
L'evolució demogràfica de Begur ha anat, com no podia ser d'altra manera, molt lligada a la història del municipi. Al llarg del segle XVIII la població experimenta un progressiu augment, propiciat per la davallada de les ràtzies pirates. El 1787 la població era de 1.911 habitants. A la meitat de la centúria següent la tendència es modifica i s'entre en un període d'estancament. L'any 1857 es comptabilitzen 1.906 habitants i tres anys més tard les dades indiquen una relativa disminució de la població: 1.849 habitants, producte, sens dubte, de la important diàspora a terres americanes.
Informació extreta de www.begur.cat
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)