L'església de Sant Cugat de Ravós del Terri es troba inclosa en el recinte del castell de Ravós, en un petit turonet al marge dret del Terri. Aquesta església parroquial havia estat la capella del castell de Rogationibus, al comtat de Girona, sota la jurisdicció de l'ardiaca major de Girona. En els nomenclàtors del bisbat de Girona s'esmenta com a "Ecclesia parrochialis Sancti Cucuphati de Rogationibus"1.
L'església és d'una nau capçada a llevant per un absis semicircular, i la prolongació de la seva façana en direcció a migdia divideix el castell en dues parts: l'una a ponent, a manera de pati d'entrada, sense construccions, que permet l'accés actual a l'església des de l'exterior, i l'altra que inclou la nau i l'absis en un dels costats i les dependències del castell en els altres tres, creant un pati central.
L'estructura general de l'església és del segle XI, probablement sobre una construcció pre-romànica, segon pot observar-se als carreus de la base de l'angle sud-est de la nau. La porta d'entrada era lateral, situada a migdia, amb un arc de mig punt format per grans dovelles treballades toscament.
La reforma que marca l'aspecte actual de l'església devia ser del principi del segle XII, moment en que es va construir l'absis amb carreus ben tallats. ornamentat exteriorment amb un fris d'arcuacions llombardes separades per lesenes que resten parcialment amagades entre els murs de la fortificació posterior. Les petites dovelles dels arquets són de pedra volcànica negra, com l'ull de bou de la mateixa època que apareix mig tapat sobre la porta lateral2.
L'interior de l'absis, que té una finestra centrada de doble esqueixada, posseeix una imposta de tronc de piràmide invertit i és cobert amb un quart d'esfera on es conserven frescos pintats, segurament amb motiu de la renovació de la nau. Aquesta operació va consistir en regruixar interiorment els murs laterals, obra que a la banda de migdia adopta una forma de tres arcs de mig punt, formant capelletes entre les quals es sobreposen pilastres que suporten els arcs formers de la nova volta, que fou reconstruïda probablement a la primeria del segle XIV.
Al llarg dels murs laterals de l'interior de la nau, s'estén una cornisa decorada amb motius ornamentals i figuratius. La nau és dividida en quatre trams separats per tres arcs torals. La cornisa, en cada un d'aquests trams, és composta per una successió de blocs de pedra3.
L'església conserva unes pintures murals a l'absis central. Una aurèola tetralobada centra la composició. Al bell mig, seguint la tradició romànica, hi ha la figura del Crist en Majestat, amb el nimbe crucífer. S'asseu sobre un escambell baix, amb decoració de tipus arquitectònic, i coixins. Té els dos braços alçats mentre amb la mà dreta beneeix i amb l'esquerra aguanta el llibre tradicional. És flanquejat per les figures tradicionals del sol i la lluna. Als costats, a la part superior, dos àngels gairebé agenollats sostenen l'aurèola, agafant-la amb les dues mans. A la base de quart d'esfera, repartits a banda i banda de Crist, hi ha les figures dels evangelistes asseguts també sobre setials arquitectònics i coixins. Estan representats com a figures antropo-zoomòrfiques, excepte en el cas d'en Mateu4.
1 Catalunya romànica, vol. V, Antoni Sanz i Alguacil
2 Catalunya romànica, vol. V, Jeroni Moner i Codina, Jaume Riera i Micaló
3 Catalunya romànica, vol. V, Imma Sánchez i Boira
4 Catalunya romànica, vol. V, Josep M. Abril i López
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)