L'església de Sant Esteve de Sords està situada en el poblet de Sords, al costat esquerre del Terri, formant juntament amb el comunidor, la rectoria i alguna casa més, un bell conjunt esglaonat sobre el riu, on es troba el pont medieval de tres arcs de mig punt que el creuava fins que recentment es construí el nou pont per la carretera que mena al poble1.
Sant Esteve de Sords, al comtat de Girona, és esmentat el 985 com a "Sancto Stephano quod est in villa Surdis". Més endavant, el 1074, trobem citada una "turris quem vocant Surdis ultra rivum Sterrie". En els nomenclàtors d'esglésies del bisbat de Girona del segle XIV també apareix l'"Ecclesia Parrochialis Sancto Stephani de Surdis"2.
El temple, abans de les nombroses transformacions sofertes, sobretot al segle XVIII, era un edifici d'una nau capçada, a llevant, per un absis semicircular. La nau va ser sobrealçada i prolongada cap a ponent, doblant-se pràcticament la seva longitud, i es crearen capelles laterals, una torre campanar i una nova façana. Molts carreus de la vella església van ser aprofitats per a la construcció d'aquestes reformes.
De l'estructura romànica resta l'absis i una bona part dels murs de migdia i de tramuntana, si bé aquest darrer és amagat per la sagristia. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada i factura senzilla, com tot el parament exterior que mostra un aparell de carreus ben tallats de pedra sorrenca, coronats per una imposta de quart de bordó.
Tant la disposició de la planta com els elements constructius situen la part romànica d'aquesta església entre la segona meitat del segle XII i les primeres dècades del XIII2.
1 Catalunya Romànica, Vol.V, Jeroni Moner i Codina i Jaume Riera i Micaló
2 Catalunya Romànica, Vol.V, Antoni Sanz i Alguacil
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)