El terme municipal de porqueres s'estén pel pla de Banyoles. El sector occidental és accidentat pels contraforts nord-orientals del massís de Rocacorba, que són les serres de Pujarnol i de Sant Patllari. El límit septentrional del terme coincideix amb la riera de Rodeja, afluent del Fluvià i passa després pel collet de les Boixeres, del que parteix el seu límit occidental per la serra de Ginestar, que ressegueix vers el sud pel serrat del Mig i el serrat del Bac.
El municipi comprèn, a més del poble de Porqueres, els pobles de Miànigues, Marta i Pujarnol, amb el veïnat de Descalç i els antics termes dels pobles d'Usall i Marlant.
El poblament d'aquest terme es remunta a una època prehistòrica molt reculada, com ho demostra la mandíbula trobada a la pedrera del veïnat de Mata, que es podria datar en un període comprès entre els 700.000 i els 100.000 anys d'antiguitat. D'època ibèrica i romana trobem els jaciments de l'entorn del mas Castell i la vila romana de Vilauba. Darrera el mas Castell, també es descobrí la planta d'un temple cristià d'època visigòtica que es podria datar a la segona meitat del segle VI dC.
La primera notícia documental la trobem a l'any 906 on consta l'església de Santa Maria de Porqueres com a propietat del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Informació extreta del llibre "Girona Pas a Pas"
Veure també: Masos i Pairalies de Porqueres, Arqueologia a Porqueres
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)