L'església de Sant Cebrià de Pujarnol està situada a l'orígen de la vall de Matamors al costat de la serra de Sant Patllari. En aquest indret hi tenia possessions el monestir de Banyoles, segons la butlla de Benet VI de l'any 1017. El lloc és esmentat com a Podio Arnulphi o Puigarnolf.
L'església va ser consagrada el 24 d'abril de 1248 pel bisbe Berenguer de Castellbisbal. Es tracta d'una construcció de nau coberta amb una volta lleugerament apuntada, capçada a l'est per un absis semicircular. A la banda nord s'hi afegiren unes capelles i l'escala de pujada al campanar, que és quadrat amb dues obertures a les bandes de llevant i de ponent, i una al nord i el sud. Els murs són de carreus de pedra sorrenca col·locats en filades ben tallades i d'alçades alternades. A l'exterior de la nau i a l'interior de l'absis hi ha una imposta en caveta i dos finestres de doble esqueixada.
La portalada està totalment renovada imitant una porta amb arc de mig punt adovellada, que conserva la ferramenta de l'època i un forrellat amb cap de serp.
Cal considerar l'obra com una renovació del segle XIII, si bé probablement resten elements de la construcció de començament del XII, comés una bona part del mur nord.
Al costa mateix hi ha la Torre de Pujarnol, una construcció amb pati bastida a partir d'una torre circular del segle XII.
Informació extreta del llibre "Catalunya Romànica Vol. V"
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)