L'església de Sancti Matei de Vilanna s'esmenta a l'any 899 com a possessió del monestir de Sant Medir, futur monestir de Santa Maria d'Amer. El 1319 el lloc figura com a Vilastna, a l'any 1327 com a Vilatna i el 1362 com a Vilasna. L'etimologia de Vilanna fa pensar que podria tenir relació amb una vil·la romana del Baix Imperi (Vil·la d'Anna). A l'any 1385 la jurisdicció de Vilanna és venuda pel rei Joan I a Bernat Aruc. Francesc Verntallat, cabdill remença que gaudí del favor del monarca Joan II, va obtenir del rei les possessions de les parròquies de Vilanna i Estanyol.

Del temple original pràcticament no es conserva res ja que a l'any 1678 l'església va ser reedificada. La portada és rectangular i disposa d'un petit porxo d'entrada. A la dreta de la façana s'alça el campanar de planta quadrada, amb dos finestrals per banda i acabat en un contorn de merlets a la base de la coberta piramidal._⁽¹⁾

A la façana septentrional de l'edificació s'aprecia una part de mur perfectament marcat que, per les seves característiques i només com a conjectura, podria correspondre a una primitiva església preromànica ja que presenta una certa curvatura cap a l'interior, típica en la planta d'aquestes primeres construccions visigòtiques, i marca també el segment de l'arc d'una antiga obertura situada a l'extrem oriental d'aquest mur de tramuntana, obertura que també trobem en altres esglésies preromàniques.

^₍₁₎Informació extreta del llibre "Els Pobles Gironins - Vol. IV" de Maruja Arnau i Guerola

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)