La comarca de la Garrotxa ofereix unes condicions idònies per a l’hàbitat humà, tal i com queda palès en les troballes arqueològiques que situen la presència humana dels del paleolític inferior final (entre 300.000 i 100.000 anys BP), fins als nostres dies.
El seu territori es troba en el que anomenem Catalunya Vella, amb poca influència de la dominació musulmana, això permet que la organització visigòtica tingui continuïtat en l’època carolíngia. Molts dels trets que s’observen als segles IX i X, eren la simple continuació d’allò que hi havia abans. Hi ha una gran part de topònims que conserven la mateixa denominació existent de l’època preromana i romana.
També cal destacar que el fet de trobar-se allunyada de la frontera amb els musulmans, determina una tipologia de construccions, amb menys necessitats defensives i més orientades al sotmetiment dels veïns i al domini territorial.

Informació extreta de:
"Història de la Garrotxa"
"Catalunya Romànica. Vol IV"
 

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)