A partir del recinte emmurallat existent a l'època romana, van apareixent petits nuclis habitats en el seu exterior, que al llarg dels primers segles de l’època Baix Medieval es converteixen en una estructura urbana, consolidada a l'entorn de l'església de Sant Martí Sacosta, del monestir de Sant Pere del Galligans, de l’església de Sant Feliu i a la zona del Mercadal.
A partir del segle XIII es comença a detectar un important creixement urbanístic que continuaria i s'intensificaria durant el segle següent, sobretot a partir de 1320, amb la integració dels diferents nuclis dins el teixit urbà. El creixement fou especialment important per la part sud, a l'areny de la riba dreta de l’Onyar que esdevindria el nucli de la ciutat. Aquest creixement urbanístic va anar lligat a un important creixement demogràfic de la ciutat, que implicà la necessitat de protegir-la d'agressions exteriors, amb la construcció ordenada per Pere el Cerimoniós d'unes noves muralles que englobessin els barris que havien crescut fora del recinte romà.

Informació extreta del llibre: "Història de Girona" editat per l'ADAC

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)