El santuari de la Mare de Déu del Mont es troba situat a 1115m d'altitud, damunt d'un espadat d'una de les muntanyes que formen part de la divisòria entre les conques del Fluvià i la Muga. S'assoleix el cim pel coll de Joncanat, on neix un afluent de la riera de Massol i fa partió entre els municipis de Bassegoda (Actualment integrat a Albanyà) i el de Beuda1.
Entre els anys 1311 i 1318, l'abat Bernat de Sant Llorenç del Mont (Sous), féu construir el santuari de la Mare de Déu del Mont al cim de la muntanya del mateix nom. A partir d'aquest moment aquest abat i el bisbe de Girona s'enfrontaren per controlar-lo, fins que arribaren a un acord segons el qual el primer retenia l'administració del santuari, mentre que el segon es reservava el dret de visitació i la jurisdicció, a més de rebre, la vigília de Nadal, un cens anyal de deu lliures de cera (1319)2.
El santuari de la Mare de Déu del Mont assolí molta importància a l'alta Garrotxa a causa de la gran devoció dels fidels de la zona, fins al punt que, reduït el monestir de Sant Llorenç de Sous a una petita església, després d'una llarga decadència des del segle XV, foren els capellans del santuari, nomenats pel bisbe de Girona des del 1833, els qui l'atengueren2.
L'església de la Mare de Déu del Mont, com moltes altres esglésies rurals de la Garrotxa, ha sofert una sèrie de modificacions que han alterat el seu aspecte primitiu. La planta originària és formada per una nau rematada per un absis orientat a llevant. Aquest darrer fou enderrocat i els seus vestigis són visibles dins les dependències, aixecades modernament, que formen l'hostatgeria3.
La porta d'accés a l'edifici és oberta a la façana de ponent. És formada per tres arcs en gradació, llinda i timpà. Aquesta façana és dividida en dues parts per una cornisa horitzontal; a la part superior, a l'eix vertical marcat per la porta, hi ha una finestra de doble esqueixada molt allargada i estilitzada. Al costat de tramuntana de la porta hi ha adossada una torre de planta rectangular amb finestres al costat. La porta d'entrada conserva encara un fragment del timpà original amb la decoració que hi corresponia, actualment traslladat a l'interior del temple. Possiblement es tracta de la representació d'un arcàngel advocat, que sovint trobem vora la Maiestas Domini en les representacions apocalíptiques que molts cops decoren els timpans3.
Els murs de les façanes de tramuntana i de migjorn són resseguits per una cornisa que es desenvolupa horitzontalment i que també hi és present a l'interior de l'edifici. El seu aparell ha estat fet amb carreus polits, molt ben disposats en files uniformes. L'interior ha estat cobert per volta de canó apuntada3.
L'església de la Mare de Déu del Mont es tracta d'un clar exemple de persistència de formes romàniques ja dins una etapa estilística on les formes gòtiques s'havien desenvolupat plenament3.
1 Catalunya Romànica Vol. IV, Jordi Vigué i Viñas
2 Catalunya Romànica Vol. IV, Jordi Fernández iCuadrench
3 Catalunya Romànica Vol. IV, Eva Bargalló i Chaves
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)