Sant Pere d’Albanyà és un dels primers monestirs documentats entre els que sorgiren al sud de la carena pirinenca com a fruit de la colonització monàstica, després de l’establiment del domini franc i de la conquesta de Barcelona de l’any 801. Fou sobretot a partir d’aquesta conquesta que, en els comtats de Besalú i d’Empúries, com que deixaren d’ésser territori de marca, l’establiment monàstic es realitzà sense que hi hagués cap por d’atacs sarraïns.
