El terme municipal de la Selva de Mar s'estén al sector interior i septentrional de la península del Cap de Creus, als vessants orientals de la serra de Rodes, al SE de la muntanya de Verdera i comprèn la capçalera de la riera de la Selva, que recull els escòrrecs d'una part de la serra i l'aigua de diverses fonts i va adesembocar al mar al Port de la Selva. Fins l'any 1787 comprenia un extens territori, però la segregació del barri mariner del Port de la Selva, li llevà a més els llocs de Santa Creu de Rodes, la Vall de Santa Creu, Sant Baldiri de Taballera, el monestir de Sant Pere de Rodes i el castell de Sant Salvador de Savardera¹.

A tramuntana el límit del terme segueix en un llarg tram de muntanya del Port de la Selva al monestir, que passa per la carena d'un contrafort de la serra de Rodes que culmina al Puig Dijous (357 m.); el castell de Sant Salvador (670 m.), a l'extrem nord-oest, fa límit amb els termes del Port de la Selva i de Palau-saverdera. A l'oest el límit segueix la carena del castell fins la muntanya de Queralbs (659 m.) i el Pla d'Està. El sector sud-est del terme és accidentat pel serrat de la Glòria i el de can Berta, que el separen de les terres del Port de la Selva¹.

La vila de la Selva de Mar es troba al fons de la vall, en una raconada oberta només per llevant vers el mar, encaixada entre els vessants escarpats de les serres que l'envolten. A l'extrem de ponent de la vila hi ha el petit barri de Sant Sebastià, format per dos rengles de cases a banda i banda de la riera, comunicades per petits pons. Hi ha l'església de Sant Sebastià que correspon a la primitiva parròquia de Sant Esteve de Mata i el seu emplaçament sembla demostrar que el primitiu poblament de la vall era disseminat¹.

La Selva i el Port pertanyien, com tota la rodalia, a la jurisdicció del monestir de Sant Pere de Rodes. Els primers documents que parlen del lloc daten del segle X i fan referència a l'església de Sant Esteve¹.

¹ Gran geografia comarcal de Catalunya - L'Empordà, Joan Badia i Homs.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)