Mas de l'Estela

Vist: 2492
Mas Estela, abans mas Buscató, de la Selva de Mar. Foto: web del mas de l'Estela
Mas Estela, abans mas Buscató, de la Selva de Mar. Foto: web del mas de l'Estela

El mas de l'Estela el trobem identificat abans com a Mas Buscató i antigament com a Mas Surià.

Està enclavat a l'antiga batllia de Sant Romà i a uns dos quilòmetres del poble, pel coll del Molí envers el Quiendalt, envoltat de vinyes i olivars, i també algun bosc de diferents arbres esclarissats1. Avui recuperat per la família Soto-Dalmau que l'adquirí l'any 1989, juntament amb les 50 hectàrees que l'envolten, de quines vinyes en surten vins de qualitat excel·lent2.

Segurament el mas habitat ja existia quan, l'any 974, el comte Gausfred d'Empúries exclogué la vall de Sant Romà de la donació territorial a Sant Pere de Rodes. L'any 1420 ja apareix el mas capbrevat per Joan Surià de Sant Romà (Veure arbre genealògic de la família Surià). El 15 de novembre de 1426 Bernat Surià capbreva al cellerer del monestir de Sant Pere de Rodes, per la seva propietat a la Selva de Mar5. L'any 1691 el titular era Pere Pau Paronella de la Selva, que l'arrendà a un Antonio Surià, familiar dels anteriors propietaris sota els següents pactes: «Primo es pactat que hajau de amenar les terres de dita heretat y les vinyes de penitencies de aquella al costum de bon pagès y treballador. Ítem amb vostre pacte que hajau de pagar a ters tot genero de fruits se collirà dite heretats y terres de aquelles això es del gra la era del oli al trull y dels raïms a la vinya. Ítem amb paacte que vos dit Antoni Surià me hajau de nodrir un tosino y engreixar aquell tots anys donant vos empero a jo dit Paronella.»4.

A principis del segle XVIII pertanyia a Antoni Buscató, d'orígen francès i anterior masover de la capella de Sant Baldiri, que en poc temps esdevingué un dels majors hisendats de la Selva (En aquest sentit, caldria analitzar amb profunditat quina relació tenia aquest enriquiment, amb el naufragi el 22 de març de 1654 de dues galiotes, l'Annunziata a la cala Portaló i la Gran Pelikana a l'illa Galera, amb un gran carregament de lingots d'or, plata, pedres precioses i diners. -veure nota sobre el naufragi-) . L'any 1711, el mateix Buscató protocol·litzà un inventari del mas: «Situat en el veïnat de Sant Romà, terme i parròquia de dit lloc de la Selva, dins la qual se ha trobat lo següent... PRIMO EN LO CORRAL de dita casa, primo cent cinquanta cabres, vint ovelles, un parell de bous de pel roig, quatre tossinos de greix, cinc nodrissos, una mula de pel blanc y una altra mula pel castany. EN LA CUINA DE DITA CASA, primo una pastera de fusta a modo de tomba amb tots sos guarniments a punt de pastar. Ítem una taula de fusta de pi amb dos bancs de espatllera usats, una caldera de aram, una caldera xica de aram usada. EN UNA CAMBRA DE DITA CASA un llit de pilars amb una màrfega, un llençol i una flassada, en una altra cambra de dita casa, un llit de pilars amb sa màrfega, un matalàs, dos llençols de cànem i una flassada de llana blanca, tot usat. Ítem una caixa amb son pany i clau usada dintre la qual se han trobat tres llençols de cànem i bores tot usat, Ítem tres tovallons de fil i cotó usats, ítem unes tovalles i una coixinera tot usat, ítem tres quarters de cansalada. EN LA SALA DE DITA CASA, primo un escalfador de aram usat, un transpontí de tela usat, dos gerres grans per posar oli un poc rompudes, ítem una altra caixa de fusta dolenta dins la qual se ha trobat, primo quatre llençols de cànem, dos tovalloles de fil i un tovallò de fil, tot usat. EN ALTRA CAMBRA DE DITA CASA, primo un llit de pilars amb la màrfega de cànem i una flassada de llana blanca, tot usat i dues culleres de plata. EN ALTRA APOSENTO DE DITA CASA, primo dos canats de canyes per tenir blat dins, dels quals se han trobat dos quartons de mongets menuts. EN LO CELLER DE DITA CASA, primo una tina de teneo de vint i cinc càrregues de verema, poc més o menys usada. Vuit botes de teneo entre botes de sexanta quatre botes dins les quals se han trobat quinze botes de vi claret. Una caixa de aram usada. Una mola de trull pèr fer oli usada. Tres càvecs de ferro usats. Dos magalls de ferro usats. Dos anelles de ferro usades i un càvec de ferro usat.». Una escriptura de l'any 1750 assigna la propietat a Antonio Buscató: «Tot aquell mas vulgarment dit lo mas Surià situat en el veïnat de Sant Romà amb les seves terres honors i processions, cultes, incultes, ermes, vinyes, oliveres i arbres fruiters plantats.» Al 1751, la mateixa nissaga també posseïa el mas Ventós, el qual vengueren a l'abat de Sant Pere de Rodes.

A finals del segle XIX encara l'habitava en Conrad Buscató Sastregener amb quatre familiars. Després l'adquirí un agent de duanes de Portbou, en Suñer i, al 1930, ja pertanyia a Jaume Estela Alemany, de Llançà, llavors l'heretà el seu nebot Antonio Purcalles Serradell de la Selva i finalment el seu fill Joan Purcallas Fontclara, qui l'habità fins l'any 1957, quan fixà la residència a la Selva de Mar, des d'on continuà llaurant les terres amb animals de tir, i finalment l'any 1989 fou adquirit pels cònjugues Diego Soto i Núria Dalmau3 i 4.

La masia ha evolucionat arquitectònicament al llarg dels segles, per tant la seva tipologia és molt variada, tot i que ha sigut restaurada amb molta cura, destacant les voltes i arcades dels baixos del corral fetes de pedra. Dintre el pati hi ha un forn de coure rajola ben conservat i adossat a la casa hi ha un colomar en forma de cloquer. Al costat d'una finestra hi havia hagut antigament una campana anunciadora de les hores de treball i de repòs1. A l'altra banda de l'era hi ha una construcció molt antiga que s'anomena "la Cabanya", per haver-hi viscut el pastor.

En un inventari del segle XVIII, menciona les següents estances: cuina amb pastera i forn de pa, sala amb fornícula per a un sant o verge, tres cambres, corral i celler amb trull, premsa i bótes de vi4.

1 La toponímia de la Selva de Mar, per Jaume Quintana i Llauneta
2 Web www.masestela.com, data visita: 29/09/2019
3 El Cap de Creus. 60 itineraris de Portbou a Roses, per Arnald Plujà i Canals
4 Els masos perduts del Cap de Creus, per Arnald Plujà i Canals
5 Els dominis de Sant Pere de Rodes al Cap de Creus, per Arnald Plujà i Sònia Masmartí

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)