El terme municipal de la Selva de Mar s'estén al sector interior i septentrional de la península del Cap de Creus, als vessants orientals de la serra de Rodes, al sud-est de la muntanya de la Verdera, i comprén la capçalera de la riera de la Selva, que recull els escòrrecs d'una part de la serra i l'aigua de diverses fonts i va a desembocar a la mar, al Port de la Selva. El sector sud-est del terme és accidentat pel serrat de la Glòria i el de can Berta, que el separen de les terres del Port de la Selva. El terme municipal de la Selva de Mar limita al nord amb el del Port de la Selva, que també l'envolta per l'est. Pel sud limita amb el municipi de Roses i per l'oest amb el Palau Savardera.
A la Serra de Rodes hi han estat localitzades una gran quantitat de petites restes materials de l'època visigòtica, la dominació sarraïna i l'inici de la dominació carolíngia, que tot i ser vestigis insignificants, permeten deduir que aquest espai, proper a la plana empordanesa, era un amagatall en etapes conflictives i acollia contingents de refugiats en les crisis socials que se'n derivava (esclaus, fugitius, persones implicades en accions contra el poder establert). Les valls d'orografia abrupta de la Serra de Rodes, segurament esdevenien remotes pels desconeixedors del país. La toponímia i la documentació medieval indiquen que el territori era ple de boscúries, que el convertien en perillós pels desconeguts, però plenament habitable, amb aigua abundant i bones pastures1.
L’expansió del conreu de la vinya, sobretot a partir del segle XVIII, amb la construcció de feixes esglaonades, amb paret seca, fins al cim de les carenes, devia provocar la destrucció de restes d’edificacions antigues. Per això podem suposar que el poblament en èpoques reculades, dispers per aquesta zona, devia ser més dens del que deixen entreveure les ruïnes identificades1.
La Selva i el Port pertanyien durant l'Edat Mitjana, com tota la rodalia, a la jurisdicció del poderós monestir de Sant Pere de Rodes. En el segle X ja surten els primers esments de la Selva i fan referència a l'església de Sant Esteve. En aquests inicis no hi devia haver cap nucli compacte de població sinó que els seus habitants estaven escampats pel terme. l el lloc també és esmentat de molt diferent manera al llarg de la història: «in valle subiradellos» (aquest topònim s'ha perdut), lloc de Mata, església de «Silva», parròquia de Sant Esteve de Mata i també de Sant Esteve de Mata de la Selva2.
En el segle XV el territori de la Selva de Mar, corresponia pràcticament a l'actual terme municipal, sumat amb la part marítima del que avui és el Port de la Selva. La Selva disposava d’un batlle de l’abat, i el seu terme eclesiàstic es trobava fraccionat entre les parròquies de Sant Esteve de Mata i Santa Creu de Rodes, una enrevessada divisió que no seguia criteris de proximitat ni geogràfics. La capbrevació de propietaris de l’any 1426, demostra l’existència d’un nucli urbà. El capbreu descriu vint-i-nou cases més o menys agrupades al voltant d’una plaça pública, que la majoria posseïen un hort o un pati annex. Algunes cases del poble apareixen definides com a capmasos de masades que tindrien la resta de les terres als afores de la vila3.
El 31 de juliol de 1787, Carlos III concedia al Port de la Selva el privilegi de “Villa Real”, per el qual aquesta part del terme de la Selva de Mar quedava segregat administrativament. En aquell moment el barri del port superava els 820 habitants, mentre que la Selva de Mar només en sumava 7504.
1 Catalunya Romànica Vol. VIII l'Empordà, Miquel-Didac Piñero, Enric Carreras, Benjamí Bofarull i Joan Badia Homs
2 Girona pas a pas, de Dolors Grau, Lluís Planas i Antònia Vilaplana
3 Els dominis de Sant Pere de Rodes al Cap de Creus, per Arnald Plujà i Sònia Masmartí
4 Port de la Selva. Notas históricas. Institut d'Estudis Empordanesos (1970-71). Per Federico Marés Deulovol
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)