El diumenge 22 de març de 1654 van naufragar per un fort temporal de mestral en aigües del Cap de Creus, a la costa de sa Mar d’Amunt de Cadaqués, dues galiotes: L’Annunziata de matrícula Genovesa, a cala Portaló (Cadaqués) i la Gran Pelikana de matrícula d’Hamburg, a l’illa de la Galera (Port de la Selva). navegaven en conserva, provinents de Lisboa i de Cadis1.
La seva destinació, després de passar el golf de Lleó era la ciutat de Gènova. En el succés hi van morir més de 120 persones, entre les quals alguns passatgers il·lustres com l’ambaixador del Duc de Mòdena, el comte Otonel. Les dues naus duien, a més de tabac del Brasil, sucre, espècies, lingots d’or i de plata, pedres precioses i diners (150.000 rals segons uns, 300.000 segons altres), destinats a l’Obra Pia redemptora de Terra Santa. La gent de Cadaqués i la Selva de Mar, llavors zona de guerra entre espanyols i francesos, militars del castell de la vila, monjos de Sant Pere de Roda, corsaris mallorquins, soldats francesos i miquelets, tots coneixedors del naufragi, van intentar recuperar el que van poder d’aquests carregaments, alguns de gran valor. En aquell moment Roses es trobava sota domini de l’Exèrcit Francès, a Cadaqués hi havia una guarnició Espanyola i la zona de la Selva de Mar estava controlada per les tropes catalano-franceses1.
El virrei Joan Josep d’Àustria, assabentat per uns correus de la pèrdua de les dues naus, va comissionar Antonio Pastor i de Costa, un funcionari reial d’alt nivell perquè recuperés per a la Real Hisenda de la Corona els béns dispersats en aquells paratges, les mercaderies amagades per la gent del lloc, en un moment de forta crisi econòmica. Gràcies a les al·legacions conservades derivades d’un procés incoat a aquest funcionari per malversació i deixadesa en les seves funcions, a gent del poble de Cadaqués, actuacions jurisdiccionals que van desencadenar una forta tempesta moral, s’ha pogut reconstruir bona part de la història d’aquest naufragi, aspectes de la depredació i el saqueig, la recuperació d’una part dels diners i dels metalls preciosos amb la famosa campana de Cadaqués, un enginy precursor per baixar al fons del mar1.
Això fou la causa d’un enriquiment de una gran part de les famílies de la Selva de Mar, tal i com confessa Carles Fages de Climent, en el seu llibre sobre els Climent que explica com participen en saqueig i s’enriqueixen tres membres de la família: Jeroni, monjo i cellerer de Sant Pere de Roda, el seu nebot Jaume, capità de Miquelets i el seu re-nebot i hereu de la casa, Pere Pau2.
1 La memòria sota el mar. El naufragi de l'Annunziata i la Gran Pelikana en Aigües del Cap de Creus, per Pep Vila
2 Climent, de Carles Fages de Climent
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)