El terme de Vila-sacra es troba a la plana al·luvial de la dreta del riu Manol, fins poc abans de la seva confluència amb la muga. El poble té un nucli antic vora l'església i el castell amb les cases molt transformades en general.
L'alou de Villae Saccari, es troba documentat a l'any 974, en una epístola del Papa Benet VI a l'abat Hildesind, en que es confirma com a domini de l'abadia de Sant Pere de Rodes, a favor de quin monestir també fou confirmada pel Rei Lotari a l'any 982 i pel Papa Joan XV a l'any 990.
En el segle XIII, el monestir de Sant Pere de Rodes, comença un increment progressiu del seu poder sobre Vila-sacra, culminant a l'any 1240 quan l'abat Ponç compra a Gilabert de Cruïlles el castell i el lloc de Vila-sacra amb les seves jurisdiccions. Entre els segles XIII i el XVIII ha ha una gran quantitat de notícies del domini del monestir sobre el castell i el terme de Vila-sacra.
Al final del segle XVIII, la comunitat monàstica de Sant Pere de Rodes decidí abandonar el cenobi de la muntanya de Verdera i es traslladen al castell de Vila-sacra, segurament perquè era el centre de les propietats més profitoses, encara que argumentaren la indefensió que tenien en el seu lloc de la muntanya. La intenció final, però, era establir-se definitivament a Figueres com consta en una sol·licitud de l'any 1805.
El 1809, amb el decret d'abolició dels ordes regiliosos del rei José Bonaparte, els monjos es dispersaren i el castell monestir fou saquejat i es destruïren les restes de l'arxiu i mobiliari. Els monjos hi tornaren a l'any 1814, però poc després requeriren el trasllat a Figueres, on s'instal·laren rl dia 11 d'octubre de 1818.
Informació extreta dels llibres "Catalunya Romànica Vol IX" i "Girona Pas a Pas"
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)