La Bisbal es troba situada a la plana empordanesa drenada pel Daró, a tocar els vessants septentrionals de la serra de les Gavarres.

Un sepulcre de fossa d'època neolítica vora el Daró, restes romanes o potser ibèriques al puig de Sant Ramon, dues sitges romanes en el subsòl de l'església de Sant Pol de la Bisbal i l'existència del camí romà que des de Girona arribava fins Empúries, narren els assentaments més reculats del terme de la Bisbal. Surt documentada per primera vegada a l'any 884 i s'identifica amb els topònims: Fontanetum (La Bisbal), Fontsedictus (Fonteta), Perductus (Sant Pol) i Palatio Aurore (Actual convent dels franciscans).

La Bisbal fou durant tota l'edat mitjana - excepte breus ocasions - un feu del bisbat de Girona que en construí el seu castell-palau. La vila medieval començà a destacar una important activitat econòmica i comercial i el 1322 se l'hi concedeix el mercat setmanal del divendres. La vila emmurallada, farcida d'artesans (teixidors i paraires), fou considerada ja en el segle XIII com un centre llaner de primer ordre, al costa de Girona, Perpinyà i Tortosa.

Informació extreta del llibre "Girona Pas a Pas"

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)