La primera menció del topònim Llanars data, segons l’Onomasticon Cataloniae, de l’any 876; aleshores l’indret es coneixia com a Landaris. En documents dels anys 1027, 1218, 1247 i 1251, apareix la forma Landars, mentre que els anys 1265, 1309 i 1379 ja hi ha el mot Lanars. Segons el filòleg Joan Coromines, el nom de Llanars és el resultat de l’evolució de la forma landar, grup o conjunt de landes, extensió de terra plana on creixen solament plantes silvestres. Quant a l’àrea geogràfica que abarcava el topònim Llanars, el pare Villanueva, a començament del segle XIX, en parlar de la fundació del monestir de Camprodon al segle X, afirmava que aquest es construí­ en el Valle de Llanás; Villanueva era conscient que la vall de Llanars s’estenia per tota la clotada camprodonina. En consolidar-se el topònim Camprodon, la denominació originària de valle landarense quedà adscrita només al poble de Llanars.

Informació extreta del web de l'Ajuntament de Llanars

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)