Masos de Cadaqués

El municipi de Cadaqués s'extén a l'extrem de llevant de la península del Cap de Creus pels vessantsde la Serra de Rodes que arriben fins al mar configurant una costa extremadament accidentada. El límits de Cadaqués són el mar, per la seva part nord i est, el municipi del Port de la Selva en la seva part nord-oest i el municipi de Roses pels seus vessants sud-oest.

El port de Cadaqués surt esmentat l'any 1030 en la compra que féu l'abat de Sant Pere de Rodes als comtes Hug d'Empúries i Gaufred del Rosselló. Inicialment era un nucli de pescadors però a partir que passa al domini del monestir de Sant Pere de Rodes, es produeix un fet importantíssim que canvia radicalment el paisatge de l'entorn de Cadaqués: la tala dels boscos consumnt bona part de la seva producció en la pesca a l'encesa. Això provocà una erosió excessiva que obliga a la construcció de feixes amb pedra seca que permetien l'introducció del conreu de la vinya, que juntament amb la pesca fou un dels motors de l'economia de Cadaqués1.

1 Girona pas a pas, de Dolors Grau i Lluís Planas.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)

Mas de la Sala

El mas de la Sala està situat a quatre quilòmetres de Cadaqués i sobre un replà del vessant oriental del Pení.

Es documenta per primer cop al segle XII, quan pertanyia a Bernat Salzeda, possiblement el mateix titular d'un mas i un molí de farina a Roses.

Llegeix més...

Mas Duran

També esmentat com a mas de ses Tretes i mas Serinyana.

Es troba situat sobre un altiplà al repeu del puig Alt Petit, a peu de l'antic camí que menava de Cadaqués al terme monàstic de Sant Baldiri.

Llegeix més...

Mas Rabassers de Baix

El mas Rabassers de Baix està situat a l'extrem nord del Cap de Creus i el travessa pel mig la línia divisòria que separa els termes de Cadaqués i el Port de la Selva, d'una manera tant precisa i contundent que la cuuina i dues habitacions de llevant s'inscriuen en una població i les cambres de ponent a l'altra, cosa que determinava a quin ajuntament i església s'havien d'inscriure i batejar els nadons. Una fita clavada a la cort dels porcs donava testimoni de la curiosa fracció termenal.

Llegeix més...