El terme municipal de Roses comprèn les terres del sector sud-oest de la península del Cap de Creus i el seu litoral va des de cala Jóncols, al límit amb Cadaqués, fins a l'antic grau de Roses, al límit amb Castelló d'Empúries. Limita al nord amb la Selva de Mar i el Port de la Selva i pel nord-oest amb Palau-saverdera.
Les restes arqueològiques trobades al terme de Roses ens mostren un poblament gairebé continuat des d'èpoques prehistòriques fins a l'actualitat. Les restes megalítiques del bronze final, la necròpolis grega de Puig Alt, l'antiga Rhode, el poblat ibero-romà de la Creu d'en Cobertella i les restes romanes sobre la ciutat grega així ho demostren.
Estrabó ja deia que Rhode hauria estat fundada pels Rodis abans del 776 a.C. Si aquesta afirmació fos certa, Roses seria la colònia grega més antiga de l'occident de la Mediterrània.
La construcció més important per al desenvolupament de la vila de Roses en època medieval fou la fundació del monestir de Santa Maria de Roses, a l'any 976. El monestir fou dotat amb terres i el dret de pesca del seu litoral i, en el segle XIII, ja tenia com a possessions el priorat de Pau, el castell de Siurana i el lloc de Tonyà i, des del segle XIV, el priorat de Santa Maria del Camp.
La funció de plaça forta de gran valor estratègic, l'aconseguí a partir del segle XIII. En el segle XV aconsegueix el seu consell municipal al mateix temps que el monestir inicia la seva decadència i és abandonat definitivament el 1792.
La importància estratègica del port féu necessària en el segle XVI la renovació de les fortificacions, davant l'amenaça turca i les lluites amb els francesos. L'emperador Carles V manà construir la gran ciutadella, el mateix any en que l'estol de Barba-Rossa saquejà Roses.
Veure també: Arqueologia de Roses, Masos de Roses
Informació extreta del llibre "Girona Pas a Pas"
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)