Sant Miquel de Montella o de Monteia es troba en plena zona muntanyosa i encinglerada, més a migdia dels cingles d'Entreperes, damunt dels cingles de Montella, sota els vessants orientals del puig de la Calma, al sector oriental que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró1.
Com a d'altres esglésies de la zona, la notícia més antiga sobre Sant Miquel de Montella la proporciona la donació de les dècimes de diferents parròquies que féu Alemanda de Sales, la qual les tenia en feu del bisbe de Girona, a la capella de Santa Maria Magdalena de Palau de Montagut, l'any 1228, on apareix com "Sancti Michaelis de Montilia". L'església de "Montelia" o "Montilia" també és esmentada en les Rationes Decimarum de la diòcesi de Girona dels anys 1279 i 1280, respectivament2.
Ja en època moderna Sant Miquel de Montella passà a ésser sufragània de la parròquia de Santa Maria de Tortellà2.
El temple de Sant Miquel de Montella és un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, i capçada, a llevant, per un absis semicircular que s'obre a la nau a través d'un simple plec. A l'absis s'obren tres finestres de doble esqueixada. A la paret de llevant de la nau hi ha una finestra, petita, en forma de creu grega. Dues finestres més, de la mateixa factura que les de l'absis, s'obren, una al mur de ponent, i l'altra al mur de migdia, al costat de la porta, adovellada, bé que actualment aquesta és en part tapiada, deixant pas a una porta rectangular3.
A sobre el mur de ponent s'alça un petit campanar d'espadanya d'un sol ull, descentrat vers migjorn3.
L'església de Sant Miquel de Montella és un bon exemple de l'arquitectura garrotxina de la plenitud del segle XII i de començament del segle XIII3.
1 Catalunya Romànica Vol.IV, Jordi Vigué i Viñas
2 Catalunya Romànica Vol.IV, Jordi Fernández i Cuadrench
3 Catalunya Romànica Vol.IV, Maria Lluïsa Cases i Loscos / Joan-Albert Adell i Gisbert
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)